Rueda i Dettwiler tenen un greu accident a Moto3

Tots els pilots de MotoGP van sortir ahir a la graella del Gran Premi de Malàisia, que es va celebrar en el calorosíssim circuit de Sepang, davant 37.192 espectadors, amb el cor encongit, amb sentiments enfrontats, volent fer una gran carrera, volent oferir un gran espectacle, però sense poder treure’s del cap el perillós del seu esport. Tots ells estaven pensant en la salut dels dos pilots de Moto3, el campioníssim José Antonio Rueda, de 19 anys, recent guanyador del Mundial, i el suís Noah Dettwiller, de 20 anys, que van xocar d’una manera esgarrifosa quan, en teoria, haurien de circular pausadament en la volta de formació de la graella de sortida.

Tots, els tres pilots espanyols que van copar el podi de MotoGP, començant per un sensacional i autoritari Àlex Márquez (Ducati), que va celebrar el subcampionat conquerit brillantment dissabte en la carrera a l’esprint, amb un triomf sensacional a Malàisia; Pedro Acosta (KTM), que segueix, i segueix, i segueix, perseguint la seva primera victòria a MotoGP; i un espectacular i renascut Joan Mir, que va donar un altre podi a la ressorgida Honda, van demanar salut per a Rueda i Dettwiller. I van reconèixer estar, com tothom, molt preocupats. Tot i que, pel que sembla, les seves vides no corrien perill després de ser traslladats els dos joves en dos helicòpters diferents a un hospital de Kuala Lumpur.

La carrera de MotoGP va ser una autèntica exhibició del Pistoles, que, en efecte, com va confessar dissabte, no se sap vendre i, per tant, no té tant glamur, fama i elogis com alguns dels pilots que no guanyen tant i tan espectacularment com ell. "Fa dos anys aquí", va explicar el petit dels Márquez Alentà, vaig perdre la possibilitat de guanyar el GP per no atrevir-me a avançar Enea (Bastianini) en les primeres voltes, així que aquesta vegada no vaig voler desaprofitar l’ocasió, em vaig barallar, de nou, amb Pedro (Acosta) i, quan vaig poder, vaig passar Bagnaia.

Dit i fet i, a partir d’allà, va actuar com havia meditat abans d’iniciar la carrera i, sens dubte, segur, va pactar l’estratègia amb el seu germà Marc, que va confirmar que era la idònia. "Vaig anar al màxim en aquests primers girs, vaig mantenir el ritme en les voltes mitjanes i, al final, vaig tornar a pressionar per aconseguir aquest marge de dos segons, que, a MotoGP, ja són insalvables per a tothom", va afegir.

Gresini, millor independent

El Pistoles, que va convertir el Gresini Racing Team Ducati en el guanyador del trofeu al millor equip independent de la graella de MotoGP, tot un èxit, enorme, suma ja 11 podis aquest any: tres victòries (Jerez, Barcelona i Sepang), sis segons llocs (Tailàndia, l’Argentina, els EUA, Aragó, Itàlia i Alemanya) i dos tercers llocs (San Marino i Indonèsia). Impressionant, sí, per a algú que no se sap vendre.

Tan feliç o més estava el Tauró de Mazarrón, que va demanar als seus enginyers, telemètrics i mecànics que li donessin una KTM sense massa controls sofisticats: "Volia pilotar com sé, una mica bèstia". I va aconseguir, després de l’inesperat abandonament de Bagnaia, que anava segon, aquesta plata que, gairebé, gairebé, té gust d’or.

Notícies relacionades

El Reial Madrid es planteja sancionar Vinícius i el brasiler obre la porta a marxar: «¡Millor me’n vaig!»

Segona part

I sí, en efecte, mentre els 1.500 habitants del pàdoc temien per la salut de Rueda i Dettwiler, que van xocar de manera inesperada, quan circulaven desenfadadament en la volta de formació. Rueda va envestir de forma brutal el suís, que, probablement, no el va veure, ja que circulava excessivament lent gairebé pel voral de la pista, i tots dos van saltar pels aires. El més mal parat va ser el suís, que haurà "de sotmetre’s a diverses cirurgies". Rueda té una fractura a la mà.

Bagnaia, mentrestant, tornava a patir un altre contratemps sense sentit. El pilot italià va abandonar quan tenia assegurada la segona plaça. Sense que res se sabés de la seva Desmosedici.