Els goigs i les ombres

L’FMI ha llançat dos missatges encoratjadors. Un, per a les economies desenvolupades, els efectes negatius de la crisi del coronavirus seran molt menys greus que els de la crisi financera del 2008. L’episodi lamentable d’AstraZeneca, que causa molt soroll i comprensible angoixa als ciutadans afectats, seria així només un dany col·lateral del gran èxit científic de la vacuna, que traurà el món d’una molt greu crisi sanitària i econòmica.

El Fons també creu que l’economia espanyola, que va ser l’europea que més es va desplomar el 2020 per la dependència del turisme, rebotarà amb força aquest any –més en el segon semestre– i creixerà ni més ni menys que un 6,4%, per sobre del 4,4% de la zona euro. Continuarem tenint un atur alt, com abans, i problemes de dèficit púbic, també com abans, però sortirem del marasme. 

A més, les dades d’ocupació del mes de març, que vaig comentar dimecres, han sigut millors de l’esperat i confirmen que quan baixen les restriccions es reanimen l’economia i l’ocupació. L’essencial és que al març, entre els 70.000 nous llocs de treball i els 140.000 treballadors que van sortir dels ertos, es van crear o van recuperar 210.000 llocs de treball actius.

I l’índex PMI d’IHS Markit, que amb solvents enquestes radiografia cada mes l’economia de molts països, ha sigut molt positiu. El PMI manufacturer de la zona euro –el 50 marca la frontera entre contracció i creixement– es va situar durant mes de el març en un molt encoratjador 65,2. I a Espanya va saltar al 56,9 davant el 52,9 del mes de febrer. El director d’IHS Markit Paul Smith conclou: «L’economia manufacturera d’Espanya es va beneficiar d’un març estel·lar, ja que el creixement de la producció va arribar al seu millor nivell en més de tres anys pel fort augment de la demanda tant interna com internacional». 

Clar, el PMI compost –que recull també el sector serveis i el turisme– va tenir un repunt menor i es va situar en 50,1. Però venia del 45 de febrer i ja hem sortit –pels pèls– de la zona de contracció.

No són dades per brindar, però indiquen que –si les coses no es compliquen– no anem a pitjor, sinó que estem ja una mica millor. 

Fins aquí els goigs, però hi ha ombres. La primera és que vuit setmanes després de les eleccions, Catalunya continua bloquejada. No hi ha hagut ni un míser contacte entre els dos partits amb més vots, el PSC i ERC, que també són els que van guanyar –en ordre invers– les últimes legislatives i municipals. Llàstima, perquè sense un mínim diàleg entre Illa i Aragonès serà difícil encarrilar el conflicte dels últims anys. Però el pitjor és que tampoc sembla viable un pacte seriós entre ERC i JxCat, perquè les seves posicions són molt distants.

I a Espanya les eleccions anticipades de Madrid ho dominen tot. La dreta sense complexos d’Isabel Ayuso vol escombrar Cs i l’esquerra diversa de Pedro Sánchez i solistes com Pablo Iglesias. I el més preocupant és l’escalada de la crispació. Mostra: el míting de Vox a Vallecas i la reacció irada de l’extrema esquerra.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

El 4 de maig passarà. Però la polarització i la total falta de consens no són l’adequada pista d’aterratge per a les esperançadores dades econòmiques. ¿Poden les ombres acabar ofegant els goigs?