FMI: Espanya serà el país que més creixerà el 2021 i el que més atur tindrà

L’economia espanyola creixerà aquest any més que cap altra al món desenvolupat, només igualada per la dels Estats Units, el país que lidera junt amb la Xina la recuperació de la fulgurant crisi provocada per la pandèmia de coronavirus. Aquestes són almenys les previsions presentades aquest dimarts pel Fons Monetari Internacional a l’inici de la seva Assemblea de Primavera, en què constata que la sortida del forat està sent més ràpida de l’esperat, tot i que deixarà una reguera de desigualtat i un món fracturat en diverses velocitats. Els seus economistes preveuen un creixement per a Espanya del 6,4% aquest any i un 4,7% el 2022. Bones notícies sobre el paper, si no fos perquè no recuperarà la riquesa prèvia a la pandèmia fins al 2023 i tindrà més atur que cap altra economia avançada. 

Tot són incògnites a l’horitzó immediat d’una crisi econòmica que fluctua en funció de la situació sanitària, les onades epidemiològiques o l’evolució de la campanya de vacunació. «Un alt grau d’incertesa envolta aquestes projeccions», reconeix el Fons. «Continua depenent molt de la carrera entre el virus i les vacunes». Com ha comprovat el Govern, és mal negoci fer previsions en aquests temps, per més necessàries que siguin per a l’elaboració dels Pressupostos. El 9,8% de creixement del producte interior brut (PIB) anticipat per a la seva elaboració sembla ara tan llunyà que la vicepresidenta Nadia Calviño va deixar entreveure dilluns que haurà de ser revisat. 

El repunt anticipat per l’FMI és, tot i així, millor del previst pels seus propis analistes al gener. Ha crescut mig punt per situar-se en el 6,4%, també cinc dècimes per sobre del consens dels serveis d’anàlisi recollida per Funcas. Una xifra que si es compleix situaria el creixement nacional dos punts per sobre de la mitjana de l’eurozona (4,4%). 

L’atur continuarà augmentant

El punt de partida era nefast. Un daltabaix històric pròxim a l’11% del PIB el 2020, acompanyat del dèficit públic més gran del continent i el segon índex d’atur darrere de Grècia. En aquest sentit, i malgrat l’accelerada de l’activitat esperat per a la segona meitat d’aquest any, l’atur augmentarà més d’un punt el 2021 respecte a l’exercici anterior per quedar en el 16,8%, segons l’FMI, fet que convertirà Espanya en el país amb més aturats percentualment d’Europa. L’any que ve baixaria fins al 15,8%. I això que, a ulls dels seus analistes, els ertos han servit per prevenir un deteriorament encara més elevat del seu mercat laboral. «Les pèrdues productives han sigut particularment grans per als països que depenen del turisme, les exportacions de matèries primeres i aquells que tenen un marge de resposta limitat», assegura l’informe presentat aquest matí de manera virtual. 

El document dona empenta a l’optimisme. «La sortida d’aquesta crisi sanitària i econòmica és cada vegada més visible», afirma l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva. «El repunt està sent de mitjana més fort de l’anticipat a totes les regions» i, a mitjà termini, deixarà pèrdues menors de les que va ocasionar la crisi financera del 2008. I és que hauria pogut ser molt pitjor. En cas de no ser pels rescats fiscals sense precedents adoptats pels governs i les polítiques dels bancs centrals, el Fons calcula que la contracció global hauria sigut fins a tres vegades més gran. És a dir, en lloc d’evaporar-se prop del 6% de la riquesa mundial el primer any de la pandèmia, podria haver volat el 18%. 

Recuperació global

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Per a aquest 2021, el Fons augura un creixement global del 6%, mig punt més que a principis d’any, que es moderarà el 2022 per rondar el 4,4%. La Xina i els EUA són els únics que recuperaran durant aquest exercici la riquesa prèvia a l’inici de l’emergència sanitària. En el cas nord-americà, gràcies als massius paquets d’estímul aprovats pel Congrés. Però la recuperació també serà molt desigual en funció del progrés de la vacuna a cada país, les dimensions dels rescats fiscals i la major o menor dependència dels sectors més colpejats per la pandèmia. La provisió que han fet els països rics de les inoculacions no ajuda a harmonitzar la recuperació.

El Fons també remarca que la sortida del fang està cridada a incrementar la desigualtat interna perquè la crisi ha colpejat particularment els joves, les dones i els treballadors més mal qualificats, segons la seva anàlisi. Alhora està servint per revertir la reducció de la pobresa extrema. 95 milions de persones més de les previstes abans de la irrupció del virus engrossiran aquesta intolerable estadística i 80 milions més seran víctimes de la inseguretat alimentària.