La Nota

Cuevillas, purgat

La dimissió sobtada de l’advocat de Puigdemont és una mostra més que a JxC passen coses desconcertants

3
Es llegeix en minuts

El 1997, Jaume Alonso-Cuevillas era un jove advocat processalista i va ser escollit, en una aspra batalla, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Va haver d’’apartar-se’ al ser denunciat per un client, però després de tancar l’incident va recuperar el deganat i va ser reescollit. Llavors Cuevillas no tenia perfil polític i els que no el volien –que n’hi havia– el titllaven d’espanyolista.

Però Catalunya canvia una barbaritat i Cuevillas es va convertir, a part d’en catedràtic de Dret Processal, en un advocat pròxim a l’antiga CDC i al procés. Més tard, en un dels advocats de Carles Puigdemont després del seu exili a Waterloo. I amb Puigdemont ha travat una gran relació. Per això el 2019 va ser escollit diputat de JxCat al Parlament espanyol (va ser primer per Girona) i ara ho acaba de ser al Parlament.

Per això no va estranyar que fos nomenat secretari segon de la Mesa del Parlament. Laura Borràs, la rupturista presidenta, és literata i JxCat necessitava acompanyar-la d’un jurista tot terreny que pogués plantar cara als primmirats lletrats del Parlament, als insofribles ‘amics’ d’ERC i a les diverses encarnacions del dimoni constitucionalista, des del PSC al Tribunal Constitucional.

Però, ve-t’ho aquí, que en una setmana Cuevillas ha causat sensació. Primer abstenint-se, contra Borràs i els membres de la Mesa d’ERC, respecte de validar el vot de l’exconseller Puig, exiliat a Brussel·les. Després explicitant, en una entrevista a Vila Web, la seva posició: no té cap sentit que el Parlament aprovi declaracions contra la Monarquia, o a favor de l’autodeterminació, que són inútils i que l’únic que aconseguiran és ser anul·lades pel Tribunal Constitucional i, en últim extrem, inhabilitar els membres de la Mesa que les hagin aprovat. I concloïa que la immolació estèril no era la «confrontació intel·ligent» amb Madrid que proposa JxCat.

Immediatament es va desencadenar la tempesta. Cuevillas contradeia les rotundes afirmacions de Laura Borràs sobre la sobirania del Parlament que no havia d’admetre cap interferència externa, menys la de la judicatura espanyola. També perquè, d’alguna manera, avalava el comportament de l’anterior president del Parlament, Roger Torrent, d’ERC (castigat per Borràs, que no el va voler citar al seu discurs), quan es va negar a tramitar la investidura a l’exili de Puigdemont per no ser inhabilitat. I de seguida va saltar Josep Costa, l’anterior vicepresident del Parlament i puigdemontista recalcitrant proclamant que «defensar la sobirania del Parlament no és cap tonteria i que ser empresonat o inhabilitat per fer-ho és una cosa digníssima... Si algú no vol o no pot assumir aquest risc no hauria d’estar a la Mesa del Parlament».

Cuevillas ha posat el càrrec a disposició de Laura Borràs, que s’ha afanyat a anunciar que serà rellevat per Aurora Madaula. Sorgeixen diverses preguntes. Una, per què Cuevillas –que fins i tot els seus enemics el reconeixen intel·ligent– va acceptar ser secretari de la Mesa per afirmar després tot el contrari del que vol la seva presidenta. Un advocat de prestigi que no l’aprecia, però el coneix bé diu: «Cuevillas és un temerari, però no un boig, sinó un jurista llest. Una cosa és la defensa professional de Puigdemont, o fins i tot intentar una oportunista carrera política, i una altra enfrontar-se a l’Estat sabent que tens totes les de perdre». Val, però ¿ha actuat només com a Cuevillas o ha telefonat a Waterloo?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Una altra pregunta, ¿per què Borràs s’ha afanyat a dir que seria substituït per Aurora Madaula? El relleu ha de ser aprovat al Parlament i Madaula no és el perfil més adequat per aconseguir els vots d’una ERC mortificada per l’actual calvari d’Aragonès. 

Notícies relacionades

Última pregunta. ¿Per què Josep Costa, un puigdemontista recalcitrant que no ha volgut ser diputat i murmura queixós sobre JxCat, ha sortit en trompa contra Cuevillas?

Hi ha coses desconcertants. Que en Cuevillas, després d’optar per ser diputat i secretari de la Mesa, s’acabi imposant la professionalitat del catedràtic de Procesal, n’és una. Que el defensor i protegit de Puigdemont sigui purgat pel puigdemontisme n’és una altra. ¿I si JxCat fos una espècie de Torre de Babel malgrat la uniformitat de la llengua?