Pros i contres

Rodes dentades

Sempre que veig un programa d’entreteniment d’aquests que s’anomenen del cor (un festival de xafarderies, xiuxiueigs i punys americans) penso que no es tracta sinó d’una monumental construcció fictícia en la qual es tracta de remoure la superfície per tal que la merda que hi ha al fons emergeixi sota el control del guió. I penso que no hi ha sinó falsedat, i que els que hi intervenen, quan signen el contracte que els obliga a escorxar qui sigui de viu en viu, també admeten que ells mateixos seran víctimes del monstre, és a dir, que també passaran –per contracte– pel cadafal on seran sacrificats.

Un dia, un dels col·laboradors és acusat de tot, i plora i brama i diu que ja no es droga o que ja no fornica i demana perdó. I la setmana següent torna al plató com si res i, quan toca, ataca salvatgement un company, que d’això es tracta. Per això penso que fins i tot una denúncia tan terrible com la dels maltractaments (com passa aquests dies amb la filla d’una cantant) no és més que una banalització del crim, perquè forma part d’un mecanisme obscur i mesquí. Un engranatge amoral en què només importa que les rodes dentades avancin, encastades unes sobre les altres.

Temes:

Telecinco Violència de gènere Rocío Carrasco

Inicia sessió 0 Comentaris