Apunt

Amb fons europeus, abans o després

Passi el que passi a Alemanya amb el pla de rescat europeu, el camí a Espanya ja està traçat

1
Es llegeix en minuts
rjulve24962113 judges of the german constitutional court  bundesverfassungs170104200156

rjulve24962113 judges of the german constitutional court bundesverfassungs170104200156 / KAI PFAFFENBACH

La decisió del Tribunal Constitucional alemany de posar fre a la convalidació del pla de rescat europeu retardarà, almenys, la posada en marxa del programa d’ajudes europees sobre el qual el Govern fia la sortida de la crisi i el salt modernitzador que necessita l’economia espanyola. Per a la posada en marxa del pla europeu es necessita l’aprovació dels 27 estats membres. Ja ho han fet 13 parlaments nacionals (entre ells, el d’Espanya). Després de la frenada alemanya, ara ja sabem que l’aprovació plena no es produirà abans que finalitzi el segon trimestre –en el millor dels casos– i que el primer desemborsament de 10.000 milions que Espanya esperava abans de finalitzar juny haurà d’esperar.

Aquesta aturada, no obstant, no hauria de frustrar els plans d’inversió i reforma a Espanya. El Govern ja va incloure als Pressupostos de l’Estat una partida de 27.000 milions d’euros a compte de les transferències esperades aquest any de part de la Comissió Europea. A partir d’ara poden passar dues coses: que l’aprovació del pla de rescat es demori o que es frustri definitivament si el Constitucional alemany veta la ratificació de Berlín.

Notícies relacionades

El primer dels casos només implica per a Espanya un retard en la recepció de fons, res excessivament greu si el remei implica que el Tresor hagi de fer una major emissió transitòria de deute públic a uns tipus d’interès que gairebé arriben al 0% gràcies a la decidida acció, una vegada més, del Banc Central Europeu.

Si, com gairebé ningú s’atreveix a assegurar encara, el pla de rescat i l’emissió conjunta de deute per part de la UE quedessin frustrats de manera definitiva, Espanya veuria fracassar el seu accés a 140.000 milions d’euros dels fons europeus en sis anys (70.000 en ajudes a fons perdut, en tres anys). Seria una circumstància gravíssima. Però no tant per torçar el rumb d’inversions i reformes emprès pel Govern amb la seva primera tanda de 27.000 milions. Com ja ha passat algun cop, quan fallen els estats europeus, sempre queda el BCE. I el camí està traçat.