La foguera
¡Visca les cadenes!
I què hi faré, si m’agraden els francesos borratxos. Les imatges es multipliquen a les pantalles esperonades per la fúria de la viralitat. En plena pandèmia, venen al nostre país a contagiar-se i contagiar-nos, criden beguts sense mascareta, vomiten a les voreres, es desmaien cecs com polls i fan, en suma, tot el que el seu país els prohibeix a casa i el que el nostre país ens prohibeix fer a nosaltres. Des que Pepe Botella va rebre l’encàrrec napoleònic de convertir Espanya en un Estat modern i sotmès no s’havia vist a Madrid tal conquesta de gavatxos.
Si al segle XIX van entrar aprofitant l’estultícia dels governants en una distracció de l’anomenada guerra de les taronges, al XXI entren aprofitant la urgent necessitat de treure diners de sota de les pedres que tenen els hotelers espanyols. Els francesos sempre actuen igual, a la distracció, perquè pertanyen a una cultura delicada i plena de plecs, com una cortina de setí caiguda al terra de parquet. Et descuides 10 minuts i t’han instal·lat una guillotina elèctrica a la Puerta del Sol. I 10 minuts després tenim un exèrcit popular i patriòtic que surt a repel·lir l’invasor al crit de ¡visca les cadenes!
Em diverteix, ¡em diverteix molt!, veure l’esquerra madrilenya carregar contra els francesos borratxos per atacar Ayuso, que ve a ser com Carles IV, el màxim traïdor, el lacai de Napoleó. Aclareixo abans que m’acusin d’afrancesat que jo compleixo al peu de la lletra les recomanacions i que no m’he emborratxat amb els amics des de març de l’any passat. Però alhora, us confesso que, si em fico amb els francesos borratxos, seré un hipòcrita. ¡Ja n’hi ha prou de fer de vella de la cortineta! Per descomptat que són irresponsables i una mica repugnants, però ¡qui es pogués comportar així!
Notícies relacionadesAquesta és la tensió de l’espanyol, que té un veí a qui odia amb l’enveja del pobre pel ric, de l’ignorant pel culte, del vulgar pel refinat. I em direu, amb tota raó, que els francesos que vomiten a Madrid són de tot menys rics, cultes i refinats. No obstant, les seves imatges grotesques tenen també alguna cosa de sublim. Dalí deia que no existeix l’erotisme sense un punt de repulsió.
¿Què ens diuen aquestes fotos de gavatxos beguts? Ens recorden la llibertat i la fraternitat que hem posat sota set claus. Com sempre, França ens dona la primera foto del nostre futur. Aquesta festa frenètica és aquest país quan la dinyi Ferran VII i mori la restricció. ¡Els nostres bojos anys 20!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
