En camí una flotilla de la llibertat

A Gaza governa Hamàs. Les últimes eleccions es van celebrar fa vint anys. Hi va haver una Guerra Civil a Palestina, entre els nacionalistes relativament assenyats, descendents de Yasser Arafat, i els fonamentalistes islàmics de Hamàs. A Gaza, on Hamàs va vèncer engegant trets, el govern tirànic es nega a tornar els ostatges israelians capturats en l’holocaust del 7 d’octubre. Tornar aquests ostatges és la condició imposada per Netanyahu per deixar de cometre actes de barbàrie contra la població civil. Els gazatís es troben, per tant, segrestats pel bloqueig d’Israel, per l’atac d’Israel i per la inqüestionable tenacitat dels seus dirigents polítics, pels quals la immolació és un acte de superioritat ètica. Per no parlar que a Gaza, en temps de relativa pau, s’aplica una versió integrista de la llei islàmica.

Notícies relacionades

L’Ondas de Clapés

Quan parla un polític

¿Flotilla de la llibertat? Repeteixo que l’ajuda humanitària a Gaza em sembla un acte lloable, però caldria millorar la nomenclatura o bé començar a sospitar de les motivacions dels activistes espanyols. ¿Llibertat? Em pregunto si el pla secret de Colau i companyia és desembarcar en aquesta insuportable platja de martiri per alliberar els ostatges: tant els jueus segrestats com els gazatís sotmesos a l’integrisme de Hamàs. ¿Els nostres activistes són espies enviats en una missió secreta per executar els dirigents islàmics? ¿Imposaran per la força la llibertat de les dones i els homosexuals sotmesos a l’infern de la reclusió religiosa?

Sigui com sigui, ja que Ada Colau és una compatriota i va ser una alcaldessa a qui els barcelonins devem una quota d’afecte i gratitud, espero que es tapi els cabells i no faci cap al·lusió a la seva bisexualitat.