Havia de ser Berto

El programa funciona amb un esquema ben simple: elegeixen un gran tema literari (la guerra, per exemple, en el primer capítol) i els col·laboradors van enfrontant-se amb Berto, aporten uns enfocaments especialitzats i esmenten un munt d’obres literàries. Així, són els temes els que componen la tela i a sobre es pinta a brotxades el fresc. Acabes el programa amb una pila de llibres per llegir i la sensació que els diners públics estan anant per bon camí si es tracta d’incentivar la lectura, perquè així és com ha de vendre’s una cosa que, en principi, no pot competir amb Netflix.

A Ovejas eléctricas el sarcasme, la sornegueria i la simpàtica agilitat televisiva de Berto i els seus col·laboradors són compatibles amb una profunditat que no carrega, ni avorreix. Per això, TVE ha sabut triar molt bé Berto, i ell al seu torn ha sabut escollir millor la majoria dels col·laboradors. Per a mi destaca com una fogonada una escriptora que mai s’havia vist a la tele, Marta Jiménez Serrano. Amb la secció de duels literaris (va fer combatre a Guerra i pau i els Episodios nacionales) gairebé es menja el presentador, amb qui s’estableix un altre duel entre la broma i la pedagogia. La química entre tots dos fa la resta.

Notícies relacionades

Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"

El documental de la Xarxa sobre la ràdio local

Ficar cultura a la tele, i en particular parlar de llibres, sempre suposa un desafiament per als programadors. Una beneita teoria, assentada com un dogma, dona per fet que l’audiència és tan estúpida que només se li pot fer empassar porqueria. Jo mateix he constatat que això és fals, perquè la meva secció sobre llibres maleïts i perseguits a Cuarto Milenio ho peta, i torno a comprovar-ho amb aquest programa que, pel seu equilibri entre frescor i profunditat, potser es faria un lloc fins i tot entre els formats apisonadores de cervells.

L’audiència de La 2 mai és alta, però en les primeres entregues això de Berto ha superat les depriments marques habituals del segon canal. Espero que el boca -orella faci pujar l’audiència. Així Espanya comprovarà que, sota la típica il·luminació dels programes d’RTVE, Berto Romero s’assembla a Jordi Hurtado.