En clau europea

Fracàs autoinfligit a la UE

La vacunació contra la Covid avança amb extrem retard a la UE a causa dels errors i les deficiències estructurals europees i de la seva aversió a intervenir directament a incrementar la capacitat de producció de dosis

Es llegeix en minuts
Fracàs autoinfligit a la UE

La vacunació contra la Covid a la Unió Europea (UE) continua sent un fracàs sense aparences de millora a curt termini. És un fracàs autoinfligit a causa de la reacció tardana i lenta de la UE, la insuficient compra inicial de dosis, la seva política de limitar la despesa, uns contractes molt defectuosos i l’aversió a intervenir en l’activitat econòmica, apostant-ho tot al lliure funcionament del mercat. El president francès, Emmanuel Macron, va reconèixer a l’acabar el Consell Europeu telemàtic que la UE es va equivocar «al faltar-li ambició» i ser «massa lenta i burocràtica». «Alguns dels nostres aliats han sigut més ràpids. Els Estats Units han sigut més innovadors, més ambiciosos», va admetre Macron.

La cimera de la UE no ha aportat cap resposta efectiva a l’escassetat de vacunes. El pla europeu d’incrementar la producció de dosis en altres factories sota llicència continua sense materialitzar-se. Fins i tot l’Agència Europea del Medicament sembla eternitzar-se a autoritzar la producció de vacunes per a la UE a la factoria Halix d’AstraZeneca a Leiden (Holanda), com si no fos urgent.

L’escassetat de dosis a causa dels disfuncionaments de la UE costa 16.500 morts per coronavirus de mitjana setmanal en els Vint-i-set, segons les dades d’‘Our World in Data’, de la Universitat d’Oxford. La insuficient vacunació també agreuja la crisi socioeconòmica, a causa de les restriccions i confinaments i a les limitades ajudes públiques en comparació amb els més de 6 bilions d’euros dels Estats Units. Macron va destacar que els EUA hauran superat la crisi a mitjans d’aquest any, mentre que la UE no recuperarà el seu nivell econòmic previ a la pandèmia fins al 2022, un desfasament que tindrà conseqüències negatives per al futur d’Europa.

Millorar la imatge  

El percentatge que ha rebut almenys una dosi de la vacuna als quatre grans països de la UE oscil·la entre el 9,5% de la població total d’Espanya i el 10,1% de França, segons les dades del 25 de març d’‘Our World in Data’. Israel, al contrari, n’ha injectat almenys una dosi a més del 60% de la població, mentre que el percentatge supera el 42% al Regne Unit i el 26% als EUA. Hongria és el país de la UE amb més nivell de vacunació –el 18,7% n’ha rebut almenys una dosi– gràcies a la compra massiva de dosis de la vacuna russa Sputnik i de la xinesa Sinopharm, sense esperar a l’autorització de la UE. Fins i tot el Marroc, amb l’11,6%, té un millor nivell de vacunació que França i Alemanya.

Per millorar artificialment la imatge de la UE, la Comissió Europea i el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC) emfatitzen els índexs de vacunació d’adults en els Vint-i-set, que ofereixen uns percentatges més elevats i dificulten la comparació amb altres països, ja que la referència internacional és el percentatge de població total.  

Davant la falta de dosis, els incompliments d’AstraZeneca i els retards anunciats per Johnson and Johnson, fa diverses setmanes que el Govern alemany pressiona la Comissió Europea perquè compri la vacuna russa i perquè l’Agència Europea del Medicament acceleri el seu examen de Sputnik després de ser avalada per la prestigiosa revista ‘The Lancet’ amb més del 91% d’efectivitat. Però Berlín xoca amb l’oposició ideològica de la Comissió Europea i de l’Agència del Medicament. El comissari de Mercat Interior, el francès Thierry Breton, ho va descartar públicament: «La UE no necessita absolutament per a res la vacuna russa». Potser Breton prefereix esperar a veure si la francesa Sanofi aconsegueix ressuscitar a fi d’any la seva fracassada vacuna.

Penúries actuals

Notícies relacionades

La UE no va començar a negociar la compra de vacunes fins al juny del 2020, quan els EUA, el Regne Unit i Israel ja havien firmat contractes amb els laboratoris. Mentre els EUA es van involucrar directament en el desenvolupament i la producció de vacunes, invertint milers de milions des de l’inici de la pandèmia, la UE es va limitar a unes subvencions de pocs centenars de milions. La Comissió Europea no va firmar fins al novembre del 2020, i encara sota pressió de Berlín, la compra de les primeres dosis de les dues úniques vacunes que anaven a estar disponibles a curt termini: la de BioNTech-Pfizer i la de Moderna. Però la Comissió Europea només va adquirir en ferm llavors 200 milions de dosis de Pfizer i 80 milions de Moderna –per vacunar 140 milions d’europeus– i va rebutjar les 520 milions de dosis addicionals que oferien aquests laboratoris i que haurien permès vacunar 260 milions d’europeus més. D’aquests errors arrenquen les penúries actuals.