Un any de pandèmia

El capità que va col·lapsar Suez

No sobren els motius per a l’optimisme, però fa 12 mesos, per exemple, pocs esperaven que avui es vacunés

Es llegeix en minuts
El capità que va col·lapsar Suez

Com diu un mem a Twitter, es pot tenir un mal dia i després es pot tenir un mal dia tipus el capità que va col·lapsar el canal de Suez. La foto d’una excavadora minúscula al costat de l’enorme vaixell ens representa molts: de vegades, simplement no es pot, per molt que t’esforcis i que, com crucificat a l’estil Monty Python, busquis el costat brillant de la vida. De vegades, maniobres i maniobres fins a quedar encallat, i altres vegades són d’altres els que et van arraconant fins a fer embarrancar la nau, «algunes coses de la vida són dolentes», que comença la cançó que tanca ‘La vida de Brian’.

Des de fa un any, les coses dolentes de la vida sembla que s’acumulen. Portem més d’un any mastegant sorra de l’esmorzar al sopar, des que de cop i volta vam descobrir unes quantes realitats lletges alhora: que som vulnerables; que l’Estat no ens pot protegir de tot; que la nostra ciència no és omnipresent ni totpoderosa; que emmalaltim, patim i morim sense raó i sense remei, com d’altra banda sempre han emmalaltit, patit i mort persones de noms exòtics en llocs que solíem dir subdesenvolupats, perquè pobre sempre sona una miqueta groller. Ara fa un any que embarranquem al canal de Suez i allà seguim, que si allarguem o retallem el toc de queda nocturn, que si donem una hora més als restaurants, que si cal veure els francesos borratxos a Madrid, que si la Rt, que si el tant per cent d’ocupació de les ucis i que si AstraZeneca.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No sobren els motius per a l’optimisme en aquest món pandèmic, però vist globalment i no a través de les tragèdies personals (duríssimes) el nostre dia, el nostre any, no és dolent tipus el capità que va col·lapsar el canal de Suez. Fa un any, en ple inici del confinament total, era difícil de pensar que en 12 mesos la població ja s’estaria vacunant, tot i que no sigui al ritme necessari. Fa un any va morir la música, el teatre i el cine, i aquest cap de setmana Love of Lesbian tornaran a endollar la guitarra elèctrica al Sant Jordi per a una audiència de 5.000 persones amb el seu test d’antígens i la seva FFP2. Fa un any assistíem impotents al drama de mort i dolor dels geriàtrics, i avui els contagis a les residències pràcticament han desaparegut. Fa un any érem l’excavadora del mem. Avui, el barco es comença a moure una mica.