Amiguisme i corrupció

Conservar els privilegis

El poder judicial és el garant principal que els nius d’influències no existeixin en democràcia, i no pot funcionar si aquest mateix sistema d’influències s’instal·la en el seu si

3
Es llegeix en minuts
Conservar els privilegis

Poques persones accepten renunciar al poder. Succeeix en tots els àmbits: l’empresarial, el laboral, l’universitari, el judicial o el polític, entre d’altres. Fins i tot hi ha algun sector més desconegut que transcendeix als anteriors perquè és present alhora en tots ells. Hi ha persones que posseeixen coneguts –«tecles»– aquí o allà. Amb independència de la seva ideologia política, solen ser molt conservadors. Que hi hagi canvis els acostuma a inquietar molt, ja que llavors veuen amenaçada la seva quota de poder. Hi sol haver persones, o fins i tot institucions, que d’alguna manera aglutinen i dinamitzen aquest àmbit d’influències, de manera que protegeixen aquests pròxims per cobrir-se a si mateixos a través d’aquest cercle d’amistats. Per això aquestes persones defensen l’aglutinant per tots els mitjans, mai millor dit. Fins i tot busquen tota mena de fal·laços referents històrics, morals, ideològics, polítics o fins i tot, arribat el cas, religiosos per aconseguir-ho.

Tot l’anterior és una realitat de major o menor intensitat en molts camps i països. El problema és que l’existència d’aquests entramats d’amistats és justament el contrari a la democràcia. De fet, es veu més amenaçada com més nombrosos i actius són aquests ambients de favors mutus. La democràcia consisteix, precisament, a no centralitzar els àmbits de poder, sinó a dividir-los, a fi que sigui més complicat que una sola persona o grup acabin manant a tot arreu. A més, es garanteix l’alternança dels que ocupen aquests càrrecs a través de les eleccions. Als sectors en els quals no hi ha votacions populars, com al poder judicial, s’han d’establir exàmens d’accés a la judicatura d’enorme exigència a fi de garantir, en la mesura possible, la netedat en l’avaluació dels aspirants. És a dir, que no accedeixen candidats per influències sobre el tribunal examinador.

Xarxes d’amistats

El poder judicial és, a més, el garant principal en una democràcia que aquests nius d’influències existeixin en menor mesura. Persegueixen els delictes en els quals es veu implicat un favor mutu. Per això, la justícia no pot funcionar si es corromp l’examen d’accés dels jutges, o bé quan en el govern del Poder Judicial s’instal·la un sistema d’influències per ocupar els alts càrrecs de la justícia. Les decisions s’acaben prenent partint d’aquesta xarxa d’amistats, i com que existeixen algunes d’aquestes xarxes –el col·lectiu és nombrós– l’única incertesa és saber si s’imposarà un corrent o un altre. Però sense pertànyer a un d’ells és impossible arribar a res, i això és l’antidemocràtic.

Fallant la justícia, tampoc funciona la resta de poders de l’Estat. De vegades els jutges veuen un delicte dels seus polítics afins i miren cap a una altra banda, o comencen a perseguir alguns governants imaginant delictes per desgastar-los políticament o treure’ls del mig, simplement per ser pròxims a un sector de poder o un altre, representats pels partits. Aquestes formacions polítiques, al seu torn, tampoc són les campiones de l’alternança. Periòdicament sobrevenen canvis a la seva cúpula, moltes vegades dramàtics per la resistència a abandonar el poder d’aquells que el tenien. Tot i que alguns subjectes hi són sempre. A l’haver-se dedicat únicament a la política, sempre esperen càrrec quan el seu partit guanya eleccions.

Empresaris

Notícies relacionades

I el mateix els passa als més variats empresaris. Els truquen per invertir diners públics en les seves empreses quan guanyen les eleccions els seus, que prèviament van finançar les seves campanyes. Per això aquests empresaris, o persones àvides de càrrec, defensen la seva opció ideològica, no per convicció, sinó perquè són els que els donaran diners. Hi ha hagut casos vergonyosos de persones que canvien de partit oferint com a pagament el seu àmbit personal d’influències, i una vegada dins de la formació política defensen el que sigui amb tal que el seu partit segueixi en el poder i ells, guanyant diners.

El que resulta al·lucinant és que els votants de tants països no s’adonin de tot això, i votin només en funció de banderes ideològiques gairebé sempre traïdes a la pràctica. Potser no entenen el que és la democràcia. Una pena. La democràcia consistia a acabar amb els privilegis. Llibertat, igualtat, fraternitat.

Temes:

Corrupció