El ‘factor Ayuso’ irromp en el diàleg social

Govern i representants sindicals volen reprendre amb urgència les carpetes que van quedar sense estrenar a la taula de negociació fa un any, quan l’esclat de la pandèmia i l’estat d’alarma. Però la patronal CEOE va sortir dimecres de la primera reunió d’aquesta taula en un any afirmant que «no és el moment d’abordar la reforma laboral que es planteja». Totes les negociacions comencen més o menys així. Qui no té pressa en canviar una regulació en què es troba a gust comença donant allargues. Aquest és el cas de la CEOE; sobretot, si avançar ràpid en la negociació suposa donar alguna carta als morats contra el liberalisme econòmic pròxim als interessos empresarials que propugna Ayuso de cara a les autonòmiques del 4 de maig.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El que passa és que a partir d’ara, les dilacions tenen un límit. El diàleg per a la reforma laboral ara es reprèn sota la urgència que marca la Comissió Europea. De l’avenç de la negociació i del compliment de les fites temporals amb què el Govern es comprometi davant Brussel·les (encara es desconeixen amb precisió) dependrà cada un de dos desemborsaments anuals de fons europeus a Espanya fins al 2023. 

A partir d’ara, no és que Brussel·les estiri les orelles d’Espanya a cada un dels seus informes per la dualitat del mercat laboral, l’excés de temporalitat de l’ocupació, l’elevada taxa d’atur juvenil o la ineficàcia de les polítiques actives d’ocupació. A partir d’ara, si no es compleixen les fites temporals en l’adopció de mesures, no hi haurà diners. Almenys, això és el que ha quedat establert en les regles de joc dels nous fons europeus per a la recuperació. La ministra Yolanda Díaz, aviat vicepresidenta, es va referir a aquesta urgència europea en una entrevista amb El Periódico i va advertir que si no hi ha acord social hi haurà una majoria parlamentària per tirar endavant el compromès amb Brussel·les.