L’economia francesa, un llast per al creixement de l’eurozona

"Tot i que no és catastròfica, la situació és preocupant, ja que França es desmarca de la resta de la zona euro amb el dèficit pressupostari més gran (5,8% del PIB el 2024 i 5,4% previst de cara al 2025, davant una mitjana de la zona euro del 3%) i un deute públic que es troba en trajectòria ascendent (113% del PIB en 2024 i 117% previst el 2025)", s’apunta en una anàlisi de la banca Edmond de Rothschild.

"Aquest deteriorament dels saldos pressupostaris s’explica per la disminució dels ingressos, a causa de les rebaixes fiscals concedides a les llars (-1,6 punts des del 2017) i també a les empreses (-0,8 punts), que no s’ha vist compensada per una reducció de la despesa pública (que ha tornat als nivells del 2017, després del pic de la pandèmia)", afegeix la firma suïssa d’inversió. La despesa pública a França representa el 57% del seu PIB, davant el 50% de mitjana de la zona euro (el 45,4% a Espanya o el 49,5% a Alemanya).

Les dades macroeconòmiques mostren la fotografia d’una economia francesa amb feble creixement (una mica superior al d’Alemanya i Itàlia, però molt inferior al d’Espanya) i un intens deteriorament de les seves finances públiques. Tot això redunda en una prima de risc del bo francès (diferència respecte al tipus d’interès del bo alemany, que es considera el més fiable) que se situa per sobre de l’espanyola des de setembre del 2024, de forma sostinguda. I això té a veure amb les pitjors dades de dèficit i deute de França, amb la seva inestabilitat política i amb la millor percepció de l’economia espanyola.

Amb tot, els fonaments de l’economia francesa continuen mostrant resiliència. La taxa d’atur es va situar el 2024 en el 7,4%, per sobre de la mitjana de la zona euro (6,4%), però molt per sota de l’espanyola (11,4%). La inflació francesa va marcar a l’agost un percentatge molt reduït, del 0,8%, molt per sota de la mitjana del 2,1% de la zona euro i del 2,7% d’Espanya.

"L’economia francesa ha demostrat resiliència malgrat l’alta incertesa: la desinflació avança satisfactòriament i el mercat laboral es manté sòlid", va certificar el Fons Monetari Internacional al seu informe sobre l’economia francesa publicat a mitjans de juliol. Allà s’assenyalava que "la incertesa política i les estrictes condicions financeres van continuar llastant la inversió privada" el 2024. I advertia que "la consolidació fiscal requerirà accions decisives i decisions difícils per garantir l’equitat i la justícia". Bona prova d’això és en l’últim episodi (fins ara) de la crisi política francesa.

Desconfiança

Posar fre a la deriva dels comptes públics i reduir el dèficit públic al 4,6% el 2026 era el propòsit principal del pla d’ajust de 44.000 milions d’euros (1,5% del PIB francès) que va intentar tirar endavant el ja ex primer ministre François Bayrou i que ha posat fi a la seva carrera política, després de no haver aconseguit superar la moció de confiança en l’Assemblea Nacional a la qual ell mateix va triar sotmetre’s. El seu flamant successor, Sébastien Lecornu, ja ha anunciat que emprendrà "ruptures en el fons" i "no només en la forma" per treure França de la crisi política i social, però entre les seves prioritats es manté la d’aprovar uns nous Pressupostos amb què embridar els comptes públics.

Notícies relacionades

Bolsonaro serà condemnat al Brasil per temptativa de cop d’Estat

L’Eurocambra recolza trencar les relacions comercials amb l’Estat hebreu

La desconfiança dels inversors pel deteriorament de la situació política i fiscal és tan gran que, per primer cop en la història de l’eurozona, el deute públic francès a 10 anys ha superat en tipus d’interès el d’Itàlia. Va ser dimarts passat, 9 de setembre, el dia que Bayrou va presentar la seva dimissió: el tipus d’interès del bo francès a 10 anys va arribar al 3,48%, superant el 3,47% registrat pel bo italià. I això malgrat que la qualificació del deute francès atorgat per les agències S&P, Moody’s i Fitch (AA-, Aa3 i AA-, respectivament) és molt superior a la que rep el deute que té Itàlia (BBB+, Baa3 i BBB).

"França no és perifèria per estructura, però el mercat l’està apreciant com a tal pel risc polític i, sobretot, fiscal", explica Kai Torrella, conseller delegat de la gestora d’actius Gesinter. El país es finança ja a nivells comparables a Itàlia, tot i que amb un deute menor en termes relatius. Segons Torrella, "el mercat premia més la credibilitat d’un ajust que el volum absolut de deute". Segons la seva opinió, "Itàlia, amb un deute major, ha aconseguit estabilitzar els seus bons gràcies a un relat fiscal més consistent. En canvi, França necessita demostrar que les seves mesures són factibles i implementables a curt termini per frenar la desconfiança".