El comerç de la UE amb autocràcies s’ha duplicat en els últims 25 anys

El comerç internacional de la Unió Europea (UE) viu atrapat en una contradicció. D’una banda, la UE proclama que la seva política comercial té per objectiu garantir que el desenvolupament econòmic vagi acompanyat de justícia social, respecte als drets humans i alts estàndards laborals i ambientals. D’altra banda, "malgrat les seves promeses, la UE comercia cada cop més amb països governats per autòcrates i dictadors".

Aquesta última és la principal conclusió d’un estudi publicat recentment en el blog del Banc Central Europeu (BCE) sota el títol ¿Comerciar amb dictadors? Un repàs històric dels socis comercials de la UE, elaborat pels analistes Claudia Marchini i Alexander Popov. Després d’una primera etapa més positiva (entre 1985 i el 2000), "en els últims 25 anys, els socis comercials s’han tornat cada vegada menys democràtics", sostenen els analistes. "Només recentment hem observat una interrupció en aquesta tendència", afegeixen, en al·lusió que "les sancions a Rússia han contribuït a millorar significativament el perfil democràtic de la UE".

Les dades ho corroboren, segons una anàlisi pròpia realitzada per EL PERIÓDICO. Prenent com a punt de partida les importacions realitzades pels membres que formaven part de la UE l’any 2000 (UE-15, amb l’excepció del Regne Unit, pel Brexit del 2020) i considerant les seves compres als aproximadament 80 països del món amb menor índex democràtic (autocràcies electorals i autocràcies tancades, segons la classificació que publica l’Institut V-Dem a la Universitat de Göteborg), els registres d’Eurostat mostren que aquest flux de comerç s’ha duplicat amb escreix en el període entre l’any 2000 i el 2024.

¿Les xifres mostren una mena d’hipocresia de la Unió Europea, per la discrepància entre els valors que predica i els negocis que fa? "Les relacions internacionals es basen en una tensió entre valors i interessos", respon Miguel Otero, investigador principal per a l’Economia Política Internacional del Reial Institut Elcano. "La qüestió és veure fins a quin punt és coherent l’agenda de valors i l’agenda més econòmica i comercial. Al final, el pragmatisme i els interessos acostumen a guanyar els valors. Una altra cosa és que Europa emboliqui els seus interessos en un discurs de valors", com quan, amb l’objecte d’impulsar la descarbonització, comercia amb autocràcies per obtenir les matèries primeres necessàries, explica Otero.

Segons les dades d’Eurostat, les compres de la UE-15 (tret del Regne Unit) a països no democràtics van ascendir el 2024 a uns 915.000 milions d’euros. El 2000 van ser uns 250.000 milions. Si aquesta última quantitat s’actualitza a valors del 2024, amb la inflació, resulta una xifra de l’entorn dels 430.000 milions.

La primera conclusió és que aquestes importacions a països autocràtics o de menor qualitat democràtica han pujat entorn del 113% al llarg del primer quart del segle XXI, en termes reals.

La segona conclusió, és que el pes d’aquestes importacions sobre el total de les efectuades per la UE-15 ha augmentat en gairebé set punts percentuals i s’acosta al 20% (després de passar de l’11,5% el 2000 al 18,2% el 2024). I això s’explica, en bona mesura, per l’auge del comerç amb la Xina, l’Índia, Turquia, el Vietnam o el Kazakhstan, entre altres països.

La Xina, principal exportador

Les compres a la Xina (gairebé 400.000 milions el 2024) representen el 45% de les importacions provinents d’autocràcies, després d’haver-se multiplicat per 4,2 des de l’any 2000. No en va, la Xina va ser el 2023 i el 2024 l’exportador absolut més important de béns a la UE.

Per la seva banda, les compres de la UE-15 a Turquia s’han multiplicat per 2,7 des del 2000; les realitzades a l’Índia, per 2,5; al Vietnam, per 8; al Kazakhstan, per 5, i al Marroc, per 2,6.

Les compres a l’Aràbia Saudita, per la seva banda, han baixat el 12,15% respecte a l’any 2000, en termes reals, mentre que les realitzades a Algèria han pujat un discret 3,4%. Les compres a Qatar, gairebé inexistents l’any 2000, ja superen els 6.200 milions.

Després de les sancions per la guerra a Ucraïna, les importacions de la UE-15 provinents de Rússia van resultar el 2024 un 70% inferiors a les de l’any 2000 (en termes reals), si bé encara sumaven 16.814 milions.

El pes més gran de les importacions de la UE-15 provinents de dictadures també s’explica per la deriva autocràtica del món en els últims anys, des de l’esclat de la guerra a l’Iraq (2003) fins als nostres dies, segons Miguel Otero, del Reial Institut Elcano.

L’Informe sobre Democràcia 2024, que publica l’Institut V-Dem de la Universitat de Göteborg, mostra que "l’autocratització continua sent la tendència dominant" al món. Calcula que el món està dividit gairebé a parts iguals entre 91 democràcies i 88 autocràcies i estima que el 71% de la població global viu en aquestes últimes, que suposa un augment del 48% respecte a fa 10 anys.

L’estudi del BCE pren com a punt de partida la classificació de països per la seva qualitat democràtica que realitza la Universitat de Göteborg. L’estudi inclou el període entre 1985 i el 2023 i se centra en els estats membres més antics de la UE (la UE-15), ja que la majoria dels més nous no eren encara democràcies fins a finals de la dècada de 1980.

A partir d’aquí, s’analitzen les dades d’importacions dels països de la UE que provenen d’aquells altres que són dictadures o que tenen molt baixa puntuació de qualitat democràtica. I amb tots aquests ingredients, el BCE desenvolupa un Índex de comerç ponderat per la democràcia (DWTI, per la seva sigla en anglès) que serveix per fer un repàs històric.

Els autors de l’estudi han trobat que entre 1985 i el 2000, va millorar la qualitat democràtica de les importacions de la UE-15. En el període l’índex DWTI va arribar el 1999 a un màxim de 0,59 punts (dins d’un rang de 0 a 1). I és que en aquells anys es va produir una àmplia tendència a la democratització a l’Europa de l’Est, l’Amèrica Llatina i l’Àsia Oriental.

No obstant, entre el 2000 i el 2022, el valor Índex de comerç ponderat per la democràcia (DWTI), va disminuir, fins a marcar un mínim històric de 0,41 punts el 2022 (un 30% menys que el 1999). "Aquesta evolució és similar en general en cada estat membre de la UE-15, cosa suggereix que, tant com a grup com individualment, les democràcies europees madures s’han tornat menys propenses a rebutjar els socis comercials autocràtics en els últims 25 anys", conclouen els analistes.

En particular, les dades d’Eurostat mostren que Espanya és la tercera economia de la UE-15 on les compres a les autocràcies tenen més pes (entorn del 25%), per darrere de Grècia (33%) i dels Països Baixos (27%).

Pèrdua de reputació

Notícies relacionades

Red Eléctrica decideix mantenir les mesures ‘antiapagada’ fins al 2026

Carrefour obre al Prat el seu primer súper espanyol d’aeroport

Des del punt de vista dels analistes del BCE, "el deteriorament de la qualitat de la governança democràtica del soci comercial mitjà de la UE des de 1999 es pot percebre com a incompatible amb els objectius de política comercial sostenible de la UE de respectar els drets democràtics, humans i socials", i això "afecta la seva reputació com a unió econòmica basada en valors".

"Comerciar amb dictadors equival a generar beneficis per a règims que sovint tenen una agenda explícitament expansionista i militarista, i l’augment del risc geopolític té implicacions per a tots els aspectes de l’ordre econòmic global. Això inclou la política monetària, l’estabilitat financera i els fluxos internacionals de capital, especialment per a una economia oberta com l’europea. En última instància, això es podria convertir en un desafiament existencial per a la UE", remata el blog publicat pel BCE.