No anem bé

La revisió de l’històric ens diu que hi ha una seqüència clara: Millora d’indicadors, disminució de restriccions, empitjorament dels indicadors, noves mesures restrictives, millora d’indicadors, i tornada començar. Així va ser a l’estiu, els ponts, Nadal i, ara, serà Setmana Santa.

Catalunya és un país de serveis. L’hostaleria i la restauració, a més del comerç, són una part molt important, especialment per l’alt volum de personal que ocupen. I aquests sectors estan en una pèssima situació econòmica com a conseqüència de les mesures per la Covid-19. Afegim que fa més d’un any que estem sota aquesta pressió. I ens en ressentim. És allò que anomenen «fatiga pandèmica», un alt sofriment mental, personal i social, a més de, per a molts, econòmic. I no parlem dels malalts i les morts. Parlem de la població general. Cal fer alguna cosa. Rebutjar la necessitat d’aquestes relaxacions no és realista tot i que, amb rigor, segurament seria la millor o l’única opció vàlida. Cal acceptar-ho. Ens fa falta oferir mesures que permetin destensar.

La mobilitat i les aglomeracions són els factors clau. A més mobilitat i més aglomeracions, més infeccions. Sí, tots recordem les recomanacions: distància, mans, ventilació i mascareta. Però cal admetre que el comportament dels éssers humans no sempre és plenament racional. Una persona correctament informada no sempre prendrà la decisió que objectivament li sigui més favorable. Intervenen molts altres factors socials i personals. No sempre tothom segueix correctament les recomanacions.

Últimament s’han incrementat els horaris de la restauració, s’han obert els centres comercials, les botigues no essencials en caps de setmana, i s’ha aixecat el tancament comarcal. Ara podem circular per tot Catalunya si ho fem amb la nostra bombolla. Però no marxaré del meu pis per tancar-me en la segona residència o en una habitació d’hotel, amb la mateixa gent per fer les mateixes coses. No és realista. Les bombolles del cava neixen aïllades una de l’altra, però a l’arribar a la superfície, esclaten.

No val dir «això passa perquè no es respecten les recomanacions». Les normes són, sovint, prou ambigües com per ser interpretades de formes molt diferents. Si em diuen que puc anar a altres comarques o em parlen de «pròxims» potser no queda prou clar.

S’acosta Setmana Santa, aquest cap de setmana, el primer de l’«obertura comarcal». Estem constatant un alt increment de la mobilitat, amb embussos a la sortida de les grans ciutats, un augment notable de les reserves de cases rurals i hotels, venda de «forfets» per esquiar, disminució de la demanda de certificats d’autoresponsabilitat. Sensació d’una finestra de llibertat. L’assaig general del que passarà per Setmana Santa.

No s’ha de recordar l’efecte papallona per saber que a tota mesura de disminució de restriccions li correspon un increment de la incidència i de tot el que comporta. Tota mesura de relaxació, especialment aquelles que afavoreixin les aglomeracions i la mobilitat, tenen impacte en l’empitjorament dels indicadors, en absència d’una part gran de població vacunada. Cal admetre-ho i no confiar-ho al comportament personal i poblacional. El tema central no és «això pot passar...». És «això passarà».

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

Cal dir-ho a la població: Si relaxem, mentre no tinguem gaire més població vacunada, passarà allò. Aquest «allò» és l’augment d’infeccions. Cal advertir-ho i acceptar-ho. Cal parlar obertament del que es fa i les conseqüències. I accelerar les vacunacions.

En rigor epidemiològic, per ara, no hi ha més alternativa que les restriccions dures. Des d’un punt de vista de govern cal donar sortida a les tensions personals, socials i econòmiques. Però això té un preu. ¿Pessimista? No. Realista