Una dissolució impossible

Ja s’ha publicat el decret de dissolució de l’Assemblea de Madrid i aquesta norma té la presumpció de validesa. Ara bé, aquest decret pot ser recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid, el que ens situa davant la possibilitat que sigui suspès cautelarment o que sigui anul·lat per una sentència. I no es pot descartar.

L’assumpte és discutit, perquè abans de la publicació amb data aquest dijous, dimecres la Mesa de l’Assemblea de Madrid va admetre a tràmit dues mocions de censura contra la presidenta Díaz Ayuso. L’article 21.2 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat de Madrid disposa que no és procedent la dissolució anticipada de la Cambra «quan es trobi en tramitació una moció de censura». I aquesta dissolució, ens diu l’apartat 1 d’aquest mateix precepte, «es formalitzarà per decret, en el qual es convocaran al seu torn eleccions, contenint-se en el mateix els requisits que exigeixi la legislació electoral aplicable». La firma del decret és anterior a l’inici del tràmit de la moció de censura, però la seva publicació és posterior. Si s’entén que el decret existeix des que s’ha firmat, no es pot admetre a tràmit la moció de censura, perquè l’Assemblea ja està dissolta. Però si es considera que el decret regeix des del moment de la seva publicació, llavors aquesta dissolució és impossible, ja estan en tràmit les mocions de censura. 

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Crec que el plantejament correcte és el segon i que, si s’impugna, el Tribunal Superior de Madrid hauria d’anul·lar-lo. La Constitució garanteix dos principis que serien vulnerats si s’acceptés la validesa d’un decret no publicat de manera oficial: el de publicació de les normes i el de seguretat jurídica. Són a l’article 9.3 de la Constitució i el primer està estretament vinculat al segon. No hi pot haver seguretat jurídica si no existeixen fonts segures de coneixement de les normes, com ho són únicament els butlletins oficials. Ni els mitjans de comunicació ni les xarxes socials són la font de publicació de les normes. La sentència del Tribunal Constitucional 179/1989, en el seu fonament jurídic 2, deia, amb respecte al principi de publicitat de les normes jurídiques, que només podrà assegurar-se l’efectiva subjecció dels ciutadans i els poders públics a les mateixes «si els destinataris de les normes tenen una efectiva oportunitat de conèixer-les quant a aquestes normes, mitjançant un instrument de difusió general que doni fe de la seva existència i contingut».

És clar que darrere de la discussió jurídica hi ha interessos partidistes. Els que han presentat la moció de censura han portat al límit l’ús de les normes que els assisteixen. Imaginem que la seva intenció era impedir que la presidenta de Madrid exercís el seu dret a la dissolució anticipada. Però la senyora Díaz Ayuso, per la seva part, amb la dissolució anticipada pretén evitar-se el mal tràngol de la moció de censura. Em sembla que ni uns ni d’altres estan en la posició de donar lliçons de lleialtat institucional.