Notícies de Còrsega

"Sovint conquerida, mai sotmesa" és la frase que el turista francès pot llegir, en la seva llengua, en alguna samarreta que es ven a les botigues de records turístics. Còrsega és francesa des del 1769. Abans havia passat pel domini de Gènova, que la va controlar sense gaire interès des del 1284: era una illa pobra, i el que interessava era la seva situació geogràfica. Les revoltes van ser freqüents, i Alfons el Magnànim, per atraure Còrsega a la Corona d’Aragó, va recolzar la de Vincentello d’Istria. Sense èxit, perquè va ser decapitat el 1434.

El breu període d’independència de Còrsega comença, de fet, el 1755, i dura fins al 1769, vençuda per les tropes del rei de França. En aquests pocs anys, Pasquale Paoli és elegit cap de l’Estat i es dicta, sota la seva inspiració, la primera Constitució, en el sentit contemporani de la paraula, de tot el món. Aquest text introdueix de manera embrionària la separació de poders, integrant en un mateix òrgan el legislatiu i el judicial, però deixant-ne fora el poder executiu. La Dieta General és l’òrgan representatiu, triat de manera indirecta pels caps de família. Comptaven com a tals les dones viudes, o aquelles amb un marit absent, per la qual cosa se sol presentar aquesta República corsa com un dels precedents de l’exercici de vot de les dones.

La integració a França establirà vincles sòlids, però en l’últim quart del segle XX es començaran a esquerdar. Part del nacionalisme va virar cap al terrorisme secessionista, formalment dissolt i encarrilat ara en forces polítiques que, en l’Assemblea de Còrsega, disposen de 45diputats dels 63 membres que la componen. Entre els diputats nacionalistes, la força majoritària que recolza al Govern insular és la coalició autonomista Fà Populu Inseme, amb 32 escons. En l’oposició estan dos grups independentistes: el Partitu di a Nazione Corsa, amb set, i Core in Fronte, amb sis. A aquestes dues formacions s’hi sumen els 15 diputats del grup Un Soffiu Novu, que es considera fora del nacionalisme, i dos diputats no adscrits.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Aquesta Cambra es va pronunciar sobre una resolució acordada prèviament, el 12 de març, entre el ministre de l’Interior francès i diversos representants polítics del nacionalisme cors. Aquests últims no van aconseguir que s’inclogués un règim jurídic específic per als residents corsos, però van assumir el conjunt del text. La resolució va ser aprovada el dia 28 de març i tenia quatre parts, de les quals tres van ser aprovades per una majoria àmplia: 62 vots a favor i un en contra. Així es va aprovar que la Constitució estableixi un estatut d’autonomia per a l’illa, que, sense concretar la data, els electors corsos votin el text de l’estatut d’acord amb el que disposi el Govern central, i que el text es remeti al Parlament de París. El que va suscitar menys consens va ser el sistema de distribució de competències previst, que va ser aprovat per 49 vots a favor només. És un model poc definit quant a les matèries i que haurà de ser fixat mitjançant una llei orgànica. Sense cap dubte, això ens resulta familiar.

Si prospera finalment la iniciativa, l’autonomia de Còrsega no tindrà, probablement, el nivell d’autogovern del qual disposen les nostres comunitats autònomes, especialment en matèria d’educació i política lingüística. No obstant, crida l’atenció la capacitat de consens que han aconseguit tenir allí els nacionalistes, notablement fragmentats. ¿Algú pren nota aquí.