Educació aconfessional i menors
La Constitució reconeix la llibertat religiosa, que inclou el dret a no creure
Sense que estigui disponible encara la sentència, la coneixem per la nota de premsa que resumeix una decisió del Tribunal Constitucional de gran interès. Com ja s’ha explicat, l’assumpte se centra en l’educació d’una menor. Diverses resolucions judicials havien atribuït al pare de la nena la facultat de triar el centre escolar per a la seva filla, i va optar per un centre religiós concertat. La mare, per la seva banda, pretenia que la seva filla rebés una educació aconfessional, i, després d’haver esgotat els recursos davant la jurisdicció ordinària, va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
Li ha donat la raó, i ho ha fet, pel que sembla, en consideració al suprem interès del menor a l’exercici futur de la seva llibertat religiosa. Podrà exercir-la millor si ara rep una educació neutral, per més endavant optar pel sistema de creences que prefereixi.
A reserva del que digui concretament la sentència quan es publiqui, crec que el Tribunal ha pres una decisió correcta. Com a qüestions preliminars, cal tenir en compte que la Constitució reconeix la llibertat religiosa al seu article 16, que inclou, tot i que de vegades s’oblidi, el dret a no tenir cap creença religiosa, i a viure una vida lliure de qualsevol d’elles. En segon lloc, els menors d’edat també són titulars de drets fonamentals, tot i que no els exerceixin autònomament. Quant als pares, en els termes de l’article 27.3, tenen el dret que "els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions". Si els dos progenitors comparteixen les mateixes creences, no hi ha problema. Sí que n’hi ha quan discrepen, com en el cas que ens ocupa, i llavors el criteri de decisió ha de considerar l’interès superior del menor. Establert per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del Nen (1989), a l’article 3.1 com "una consideració primordial", ha de prevaler "sobre qualsevol altre interès legítim que es pogués presentar", com disposa l’article 2.1 de la Llei orgànica de protecció jurídica del menor, de 1996.
L’interès legítim del menor inclou sens cap mena de dubte la seva llibertat religiosa. La seva consciència no és una pàgina en blanc, i no pot abandonar-se sense més als que tinguin la pàtria potestat, com recorda el Tribunal Constitucional en el seu STC 141/2000 en el fonament jurídic 5. És necessari respectar, segons el grau de maduresa del menor, les seves preferències ideològiques i espirituals. Quan, com sembla, la nena per la seva edat no ha arribat a aquest grau de discerniment i els pares discrepen, li toca decidir el Tribunal.
Segons la meva opinió, i des de la ignorància dels detalls concrets que poden ser rellevants, tant l’educació rebuda en una escola concertada com la que dispensa una escola aconfessional poden permetre el desenvolupament intel·lectual i moral de qualsevol menor d’edat. Suposem que no són, cap dels dos, centres sectaris, dels que aïllen del món exterior i impedeixen la crítica i evolució de les conviccions dels que estan sotmesos a la seva autoritat. En aquestes condicions, opino que, en el dubte, es justifica la preferència per una escola aconfessional, i per això crec que la decisió del Tribunal Constitucional és l’encertada. Una escola aconfessional no és una escola hostil a les religions, i pot educar i ha de fer-ho en el coneixement i respecte de totes elles. Entre altres coses, perquè sense elles no s’entén la història de la humanitat. Però pel seu caràcter aconfessional protegeixen millor les consciències dels joves del pes dels dogmes i dels biaixos que imposen en la comprensió del món.
Contra el que de vegades s’afirma, Espanya no és un Estat laic. Si ho fos, no ens trobaríem en l’últim incís de l’article 16.3 la imposició als poders públics de l’obligació de "tenir en compte les creences religioses dels espanyols" i de cooperar "amb l’Església catòlica i les altres confessions". L’Estat laic, pel que fa a les confessions religioses, prefereix la separació a la cooperació. Vivim en un Estat aconfessional, per la qual cosa no ha de sorprendre la preferència per una escola aconfessional.
