Aquesta trucadeta de Sandro a ‘Barto’

A veure, jo els entenc. Sé que és impossible deixar de banda algunes de la consideracions que els assenyalaré a l’hora d’entendre la meva reflexió sobre el que va passar ahir i que ens va deixar a tots parats. Mirin, els entenc tant, que ni tan sols els ho demanaré i menys jo, que continuo considerant que el principal problema que tenen els presidents del Barça és que, tard o d’hora, tots es tornen bojos. N’hi ha que fins i tot han sigut presidents de bancs i, amb només deu dies, quinze, al capdavant del club, han volgut entregar medalles commemoratives d’algun esdeveniment al qual han acudit quan, nitan sols, els tocava per protocol.

Repeteixo, no els demanaré, no, que pensin en la ingenuïtat de l’expresident Josep María Bartomeu, ja que potser és mentida; tampoc en la seva malaptesa a l’hora d’envoltar-se d’amics i col·laboradors, cosa que està més que demostrada, ja que l’ha portat a la ruïna moral i al deteriorament irrecuperable de la seva imatge, o que reflexionin sobre la insensatesa i l’escàs sentit comú amb què ha fet les coses últimament, pensant que no li passaria res, com pensen tots els poderosos que viuen al púlpit.

Tot molt excessiu

Col·locat tot això i més, molt més (probablement, fins i tot parlaríem de malbaratament), a un racó del quadrilàter, no em negaran que tot l’ocorregut ahir sona estrany, fa mala olor, que diem els catalans, està i/o sembla fora de context. No dic que no fos just, però ¿era necessari? ¿No es podia haver fet de cap altra manera o part de la sentència consisteix en això, en aquest soroll i escenografia? I, sobretot, si la jutge no ordena o autoritza detencions ¿cal fer-les? I ¿cal fer-les anunciant-les a twitter?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No vull ni pensar (o sí) en aquesta trucadeta de Sandro Rosell al seu amic ‘Barto’ el vespre de dilluns. ¡Ni pensar-ho! Segur que hi hauria algun afegit o afegitó del tipus «t’ho anuncio... sabia que passaria... ja t’ho deia jo... no en van tenir prou». En una clara al·lusió, no als dos anys de presó de Sandro, no, sinó a la manera en què el poder (independentista) va treure ‘Barto’ de la presidència del Barça, emparant-se, de manera vergonyosa, en una pandèmia, que als governants els va deixar fer el que els va donar la gana (amb nosaltres) i que, al final, ha provocat que les eleccions a la presidència del Barça se celebrin només uns dies abans del que havia programat Bartomeu.

Masferrer, potser ho sap

A mi tot això em sona horrible, excessiu. I ves per on, pot ser que el que més sàpiga el que està passant o tingui més que indicis, sigui el conseller àulic Jaume Masferrer (a qui molts consideren un autèntic Rasputin), que té com a advocada la famosa (eficaç i erudita, dic) Olga Tubau, que va defensar Josep Lluís Trapero, comandant dels Mossos. Potser camí de la cel·la, aquella nit tenebrosa de dilluns, li va explicar el per què d’aquest soroll. A mi, em sobra. Dubto. Sospito. Jo crec que el procés continua tenint pressa per asseure’s a la llotja del Camp Nou, la veritat.