Conseqüències de la Covid

Prevenir la tempesta del suïcidi

Les mesures d’aïllament social i restricció de l’activitat, juntament amb la crisi econòmica que es produirà, comportarà que més persones es treguin la vida

Es llegeix en minuts

A molts països desenvolupats, les morts per suïcidi han augmentat en les últimes dècades. Per exemple, als Estats Units, es va registrar el 2018 la taxa de suïcidis (ajustada per edat) més elevada des del 1941. Per la seva banda, a Espanya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el nombre de suïcidis també va augmentar de manera progressiva des de la dècada de 1990 fins al 2018, amb un pic màxim el 2014 de 3.910 persones mortes per aquesta causa.

En l’actualitat, són moltes les veus que anuncien que les mesures d’aïllament social i restricció de l’activitat derivades de la Covid-19, juntament amb la crisi econòmica que es produirà, es traduiran en un augment important de la taxa de suïcidis, almenys als països desenvolupats. En aquest sentit, algunes de les millors revistes mèdiques del món, com ‘Journal of the American Medical Association’ i ‘British Medical Journal’ han dedicat recentment editorials a l’elevat risc que es produeixi un augment substancial de la taxa de suïcidi en els pròxims mesos. 

Així, alguns estudis que analitzen la magnitud d’aquest efecte prediuen un increment del 145 % dels suïcidis en alguns grups poblacionals; si bé no es tracta dades reals, sinó de prediccions fetes a partir de models, la xifra no deixa de ser esgarrifosa. El Japó s’erigeix com una excepció, ja que el Govern ha publicat les dades de mortalitat per suïcidi entre el desembre del 2010 i el setembre del 2020; aquest exercici de transparència permet observar que l’augment significatiu dels suïcidis només es dona en les dones i durant els mesos de juliol, agost i setembre del 2020. 

Tot i que per a la majoria dels països no disposem de dades tan recents i, per tant, resulta impossible documentar-ho amb l’evolució de la taxa de suïcidis en els últims mesos, amb el que se sap de l’efecte de pandèmies anteriors i les prediccions elaborades n’hi hauria d’haver prou per convèncer-nos que és necessari aplicar mesures de prevenció. Es tracta d’anticipar-nos per intentar evitar que es facin realitat les dades sobre mortalitat per suïcidi predites per als pròxims 10-12 mesos.

Un dels principals focus d’atenció hauria de ser el grup de població de menors de 30 anys, ja que s’ha vist que a molts països és el que presenta més deteriorament de la salut mental durant la pandèmia. Per al cas espanyol, en un estudi recent que hem realitzat juntament amb Pilar Sorribas i Dirk Foremny (es pot consultar aquí), hem comprovat que, mentre abans de l’aparició de la Covid-19 més del 85% dels joves entre 18 i 29 anys no se sentia mai deprimit o infeliç, l’abril de l’any passat aquest percentatge era inferior al 40%. A més, l’efecte és persistent; així, durant el mes de juliol, quan la pandèmia es trobava en un estadi relativament feble, amb un nombre reduït de casos diaris i poques mesures restrictives, el percentatge de joves que no se sentien deprimits era només del 60% i, per tant, no s’havia recuperat el 85% anterior a la pandèmia. 

En les economies desenvolupades és bastant fàcil aplicar mesures de prevenció que han demostrat ser eficaces en altres ocasions. A més, algunes ja existeixen al nostre país i s’han reforçat durant la pandèmia, com les línies telefòniques d’ajuda. Tot i així, hi ha millores per fer: per exemple, una simple recerca a Google de la frase «telèfon d’ajuda al suïcidi a Espanya» dona molts resultats i no és possible fer-se una idea clara de la millor opció per rebre ajuda.

D’altra banda, cal recordar que en crisis econòmiques anteriors es va demostrar que assegurar que els estrats de la societat més perjudicats econòmicament per la pandèmia puguin mantenir un nivell digne de vida és un dels aspectes clau per evitar l’augment significatiu de la taxa de suïcidis. 

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tots aquests elements i molts més que els experts han identificat són eficaços a l’hora de minimitzar la factura que la pandèmia ens farà pagar en suïcidis, ja que, fins a cert punt, algunes d’aquestes tragèdies poden ser evitables. És responsabilitat nostra com a societat activar aquests elements al més aviat possible, ja que les anàlisis serioses anuncien una magnitud dolorosa del problema, confirmada per la realitat d’alguns països diligents a la publicació de les dades d’aquest efecte de la pandèmia.