I malgrat tot...

A Catalunya l’aparició d’alts graus de violència en les manifestacions contra la presó del raper Hasél, l’escandalosa passivitat del Govern i que ERC depengui de la CUP en les negociacions per elegir el nou president, no auguren tampoc res bo. Sobretot quan el mateix conseller d’Interior va confirmar ahir el paper d’Arran, organització juvenil de la CUP, en la violència dels últims dies que va arribar al màxim dissabte amb l’intent de cremar una camioneta de la Guàrdia Urbana amb una agent dins.

No obstant, no tot és negatiu. S’ha de prendre nota també d’algunes dades positives que indiquen que el pitjor està lluny de ser ni segur ni fins i tot el més probable. Paul Krugman ha insistit que els mercats i sobretot la Borsa no són l’economia. Les accions poden pujar i l’economia anar malament. Va ser el divorci de l’any passat entre les fortes alces de Wall Street i l’augment de l’atur als Estats Units com a conseqüència del coronavirus. 

No obstant, les borses registren tendències de futur. I en aquest sentit és rellevant que l’Ibex, l’índex representatiu de les grans empreses espanyoles –en el qual inverteixen molts estalviadors i fons internacionals– ha tingut un bon comportament el mes de febrer (va pujar un 6,03%), l’alça més gran de totes les borses europees, per sobre fins i tot del Mib italià malgrat l’efecte Draghi. 

I potser el més substantiu és que els valors que més han pujat han sigut IAG (Iberia), un 38%, Meliá (29%) Repsol (28%), els bancs, Inditex (11,5%) i Aena (10,6%). No són tecnològiques, sinó empreses més tradicionals lligades als viatges, hotels, petroli i consum que indiquen que els inversors confien en un repunt de l’economia espanyola que ha sigut molt castigada per la caiguda del turisme i les restriccions a la normalitat. 

Després d’aquesta pujada hi ha la creença dels mercats mundials que la vacuna i el fort paquet expansionista del president Biden (1,9 bilions de dòlars o el 8% del PIB) amb xecs regal de 1.400 dòlars a moltes famílies, faran rebotar amb força no només l’economia americana, sinó també l’europea. I la convicció és tal que fins i tot ha fet rebrotar el temor a la inflació i com a conseqüència el tipus d’interès dels bons americans i europeus. És una dada positiva, que indica que els mercats creuen en una reactivació forta. Però els bancs centrals frenaran un repunt precipitat dels tipus d’interès que podria arribar a avortar el creixement.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els inversors creuen que les empreses clàssiques aniran bé en els pròxims mesos perquè l’economia rebotarà i baixaran les restriccions als viatges. La prova és que als Estats Units l’índex més alcista la setmana passada, que va acabar amb una petita correcció per la pujada de l’interès del bo americà a 10 anys, no va ser el tecnològic Nasdaq, sinó el Dow Jones, en el qual cotitzen les empreses tradicionals i que va arribar al seu màxim històric dimecres passat.

Al febrer l’Ibex –la nota que posen els mercats al futur de les empreses espanyoles– va transmetre confiança. No és per llançar les campanes al vol, però convé tenir-ho en compte per desterrar el pessimisme còsmic que de vegades ens envaeix. I per parar els peus als profetes del catastrofisme.