Editorial

Aïllar els violents

És un error veure la CUP simplement com una organització més radical en el discurs independentista, com fa Junts, i oblidar que té un component antisistema i anarquista que coqueteja amb la violència

Es llegeix en minuts

El Periódico

L’atac d’un grup d’encaputxats a la comissaria de la Guàrdia Urbana de la Rambla de Barcelona que va acabar amb l’incendi amb líquid inflamable d’una unitat policial amb el conductor al seu interior és un salt qualitatiu en els aldarulls de l’última setmana. Els detinguts per aquest fet s’enfrontaran a greus acusacions penals perquè, a més de les destrosses materials, van posar en risc la vida d’una autoritat. Les reaccions de la classe política han sigut contundents, però en alguns casos deixen bastant a desitjar. L’equidistància respecte als actes violents d’alguns, una minoria, dels manifestants i els presumptes excessos de la policia no són tolerables ni en els partits que governen les institucions ni en els que podrien sustentar una majoria de govern, sigui al Parlament o als ajuntaments. Aquesta tebiesa no fa una altra cosa que deixar desemparats els ciutadans corrents que són víctimes indirectes de les destrosses i els comerciants que són directament afectats per aquests esclats reiterats i que manifestaran aquest dijous la seva impotència davant el que està passant.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No s’han de magnificar els fets de l’última setmana, però a hores d’ara està clar que els Mossos d’Esquadra necessiten el suport dels dirigents polítics, sense ambigüitats. Això és el que es podria esperar de la reunió que faran avui Pere Aragonès, màxim responsable del Govern en funcions, l’alcaldessa Ada Colau i el conseller d’Interior, Miquel Sàmper. Cal aturar aquesta espiral, recolzar a la policia perquè actuï de manera contundent i demanar als convocants que deixin de sortir al carrer per acabar emparant a aquest nucli d’entre 150 i 200 persones que pretenen utilitzar la violència com a arma política i que s’entremesclen amb delinqüents comuns que es dediquen al pillatge.

En aquest context, a ningú se li escapa que tant Esquerra com Junts per Catalunya estan condicionats en els seus missatges contra els violents per la necessitat que tenen d’aconseguir els vots o l’abstenció de la CUP per aconseguir el govern de la Generalitat. La reacció de la candidata dels antisistema i de les joventuts d’Arran després dels fets de dissabte són inacceptables, una per tímida i l’altra per còmplice. Fa clarament l’efecte que aquesta formació, que està sent decisiva al Parlament des del 2015, ha decidit utilitzar els aldarulls d’aquests dies com a moneda de canvi en la negociació del nou Govern i pretén servir la Brimo, la unitat d’antiavalots dels Mossos, com a trofeu davant els seus cadells per recolzar Aragonès com a president. El dirigent republicà no pot caure en aquesta trampa. Altrament, corre el perill que li passi com a Artur Mas, foragitat a la paperera de la història per la CUP, o com a Quim Torra, que va haver d’exercir d’agitador perquè els que el van investir no li van permetre fer res més, ni aprovar uns pressupostos.

La CUP té moltes ànimes i governa a molts ajuntaments amb aliances de tot tipus, però a la política catalana és un error veure-la simplement com una organització més radical en el discurs independentista, com fa Junts, i oblidar que té un component antisistema i anarquista que coqueteja amb la violència, especialment entre les seves bases a la ciutat de Barcelona. I amb els violents no hi ha cap altra alternativa que aïllar-les, a les manifestacions i als governs.