Context

Avenç independentista i triple derrota de Puigdemont

ERC té la paella pel mànec. De Junqueras depèn que s’obri una nova etapa o que s’hagin de repetir les eleccions

Es llegeix en minuts

Les eleccions han suposat un avenç del bloc independentista, que ha depassat el mític sostre del 50% dels vots, però han representat un fracàs per a Carles Puigdemont, que aconsegueix una triple derrota. Els socialistes de Salvador Illa i Miquel Iceta, injuriats per ell com el partit de la repressió, han guanyat les eleccions i els seus acèrrims adversaris dins de l’independentisme, Esquerra Republicana, hi han arribat en segon lloc, relegant Junts per Catalunya a la tercera posició. El pitjor per a ell és que pateix aquests dos revessos el dia en què l’independentisme aconsegueix els seus millors resultats en percentatge, fins i tot perdent vots respecte al 2017.  

L’independentisme ha perdut menys vots cap a l’abstenció que l’anomenat bloc constitucionalista, cosa que li ha permès depassar lleugerament el 50%. A diferència del que va passar el 2017, i a les eleccions europees, la llista encapçalada per Pere Aragonès ha arribat per davant de la de Puigemont i Laura Borràs. Un resultat històric per a ERC, que no havia aconseguit liderar el nacionalisme català en cap de les 12 legislatures que ha conegut el Parlament, des del 1980. La victòria obtinguda per Oriol Junqueras té, per tant, un valor històric, en termes de la batalla per l’hegemonia que ha lliurat en els últims anys des de la presó de Lledoners. El més greu per a Puigdemont és que Junts per Catalunya sembla haver perdut vots en direccions oposades: cap a la CUP i cap al PDeCAT, que s’ha quedat a les portes d’entrar al Parlament. Cap a la radicalitat i cap a la moderació.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La majoria independentista a la nova Cambra serà tan folgada com difícil d’administrar pel que fa a formar govern, tenint en compte que la CUP insisteix en la via unilateral i que Esquerra Republicana opta pel que ha anomenat una via ampla, és a dir, un procés de negociació amb el Govern de Pedro Sánchez per respondre a les urgències socials derivades de la pandèmia i per activar una taula de negociació sobre el conflicte polític. Hi ha la possibilitat d’una altra fórmula, un acord entre ERC i JxCat, amb l’abstenció de la CUP. No obstant, sense trencar els blocs que han dominat la política catalana durant l’última dècada, no hi ha Govern estable a la vista. Sense una decisió d’ERC d’aixecar els vetos subscrits al tram final de la campanya, prevaldrà la inestabilitat i la pugna entre els socis independentistes. Si ERC opta per reeditar un Govern com el de Quim Torra, liderat per Aragonès, sumant vots amb Junts per Catalunya i alguna abstenció, la lluita fratricida entre els dos socis pot ser pitjor del que va ser durant l’última legislatura. Les relacions de Junqueras i Aragonès amb Puigdemont mai van ser bones. Després de la triple derrota patida per aquest, no poden fer res més que empitjorar. Esquerra Republicana té la paella pel mànec. De Junqueras depèn que s’obri una nova etapa o que s’hagin de repetir les eleccions.