La resposta a la lona de Laporta

Hi ha qui pensa (jo no ho descartaria, sens dubte, com porta anys reconeixent Toni Freixa «la caverna mediàtica madrilenya és capaç de tot») que es tracta, simplement, de la resposta a la lona desplegada per Jan Laporta davant el Santiago Bernabéu. És com un «¿tens ganes de tornar a veure’ns?», doncs mira, aquí seguim. Primer avís. Compte amb el que fas.

Evidentment, per més que ho intentin, mai un contracte és fruit d’una gran investigació. És un regal. I punt. Algú te’l passa i tu el dimensiones amb els teus experts. Investigació, la justa. Saber on i quan te’l donaran. I esperar el moment per publicar-lo. I la veritat, el mes que porta el Reial Madrid sembla un bon moment per tapar derrotes i sacsejar l’etern rival.

El descobriment del document és limitat (no les seves sorprenents clàusules), perquè tothom sabia que Leo Messi guanyava 60, 70, milions nets i que això significava 120 o 130 milions bruts. I, sens dubte, el que no és veritat, és que aquest sigui el contracte que ha arruïnat el Barça, ¡ni de bon tros!

Pitjor, mooolt pitjor, és que entre fitxa i desemborsament dels seus primers contractes amb el Barça, les arribades de Coutinho, Dembélé i Griezmann suposin al club 1.000 milions d’euros, el doble del que representa Messi. ¿I què han guanyat Coutinho, Dembélé i Griezmann? ¿Quins títols han conquerit? ¿Quines alegries han proporcionat a la gent blaugrana? ¿Quin valor afegit han donat a la marca, a l’escut i a la samarreta?

Els gols de Suárez

Aquest sí que és, per exemple, un gran problema per al Barça i el president que arriba: els milions que el Barça ha malgastat (durant anys i anys) en jugadors que no són Messi, ni se li acosten. Com ho són els dos gols que ha fet avui, a Cadis, Luis Suárez. Un altre problema. I com ho és, atesa la situació econòmica actual, pensar en la impossibilitat d’afrontar contractes com aquest, tot i que és segur, dic, que, l’any que ve (bé, i fins i tot aquest), serà impossible pagar-li tot el que demani. ¡Però si fins i tot li donaran 66 milions d’euros per la seva fidelitat! ¿I a mi?

O sigui, al Barça no només li costarà la desesperació que se’n vagi Messi, que se n’anirà, sobretot després d’aquest últim emprenyament, sinó que, a sobre, a l’acomiadar-lo, li haurà de donar un sobre amb 66 milions d’euros. ¡De veritat, ens hem tornat bojos! I a sobre Messi dient en les entrevistes que ell no juga per diners. Sisplau, algú que no juga per diners (o que no ‘només’ juga per diners) no demana, exigeix, negocia i obté aquest contracte. És clar que la culpa és de qui t’ho accepta tot.

Sentit comú i cap fred

Perquè aquest contracte es va firmar, ¡atenció amb la dada!, poc després que el senyor dels números, Óscar Grau, fos duríssimament criticat per tothom, el gener del 2017, en el Forum Europa Tribuna Catalunya, al dir: «La renovació de Leo Messi cal afrontar-la amb sentit comú i cap fred». Sí, sí, van posar-hi molt sentit comú i molt cap fred, sens dubte.

Notícies relacionades

L’amnistia és legal: ¿i a mi què?

Exercicis sobre la redempció

Dos dies després, evidentment, Josep María Bartomeu va dir que Messi s’ho mereixia tot (bé, com acaben de dir Víctor Font i Joan Laporta, és clar) i aquell cap de setmana, després de jugar contra Las Palmas, va sortir a escena, a la tele, el seu amiguíssim Luis Suárez i va dir: «Messi és el millor del món. ¡Cal renovar Leo! I no tenir sentit comú».

I després, Messi i els seus portaveus (i algun periodista) insisteixen, dia sí, dia també, que Messi no té poder. No, que va, que va.