La foguera
Fatxes catalans sota el pantà
Sort, Donaire i d’altres són bocs expiatoris de Junts, ja que van cometre l’error de posar paraules a un sentiment arrelat i estès al subsol ideològic de l’independentisme
A Puigdemont i Borràs els estan sortint fatxes fins i tot de sota els pitjapapers. La notícia s’hauria d'explicar així, unificada, i no com un grapat de casos aïllats. Un rere l’altre queden retratats membres de les seves llistes com a autèntics xenòfobs, però no és la llista el que està podrit, sinó la filosofia política de Junts. No parlem d’un partit, sinó del mateix que és Vox: un moviment. La diferència, els partits anhelen el poder mentre que els moviments obeeixen a forces soterrades i agressives de ressentiment, greuge exagerat i deliri narcisista de masses. No és una subtilesa. És la clau.
¿D’on surt, doncs, aquest rebombori de fatxes com Josep Sort, el professor de Ciència Política apartat de Junts per tuitejar coses com que cal netejar l’Arcàdia de ‘nyordos’ espanyols? El procés s’ha decantat a la proveta: flota a dalt el sèrum dels indepes no xenòfobs, convençuts que això és un país i funcionaria millor amb una sobirania completa i alliberada dels lligams de l’Estat, i queda a baix el dens pòsit d’odi, xenofòbia i nacionalisme dels fatxes catalans, que pel que sembla són legió.
Notícies relacionadesEl procés era un moviment hipòcrita: necessitava ampliar la base i, d’aquest afany, van sorgir iniciatives per no demonitzar massa la gent que parla en espanyol i coses així. Però la cosa es va estancar, va fracassar i ara comencen a brotar les bombolles de llot pútrid que sempre havien estat a sota. Em diverteix, per tant, veure els Rufians representar ara aquesta escena de Casablanca en què el capità Renault exclamava «¡Quin escàndol! ¡Quin escàndol! ¡He descobert que aquí es juga!»
Els fatxes estaven tots a Ciutadans i el PP fins que l’elefant rosa s’ha posat a fer brams a l’habitació. Però no s’enganyin: Sort, Donaire i els altres fatxes desemmascarats de Junts són bocs expiatoris. Van cometre l’error de posar paraules a un sentiment arrelat i estès en el subsol ideològic de l’independentisme. A veure si s’ho fa mirar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
