Editorial

Disney i els límits de la correcció política

Es llegeix en minuts

El Periódico

Les creacions artístiques i literàries d’altres èpoques reflecteixen una manera de veure les coses que, des de l’òptica actual, pot estar molt lluny de la sensibilitat i l’ètica pública d’avui. Quan això es considera escandalós i en lloc d’entrar en debat amb el nostre passat preferim ocultar-ho, la correcció política arriba llavors a vorejar l’esperpèntic o, com a mínim, està en el límit d’allò raonable. Quan es tracta del públic infantil és probable que molts relats hagin de ser observats advertint del context en el qual van ser creats –tot i que si parlem de l’adult la pedagogia es converteix ràpidament en paternalisme–, com així va fer Disney, per exemple, quan va percebre que pel·lícules com Dumbo o Peter Pan incloïen «estereotips i continguts racistes»: un missatge inicial apostava «per generar un diàleg per crear un futur més inclusiu».

Ara, l’empresa ha fet un pas més i ha retirat del catàleg infantil de la seva plataforma Disney+ les pel·lícules referides per contenir «descripcions culturals antiquades» o per menyspreu o ridiculització de minories. Les fronteres entre llibertat creativa, comprensió de l’evolució històrica i possible banalització de missatges que avui ens haurien d’incomodar són difuses i subjectes a polèmica. I està bé que així sigui: una altra cosa molt diferent és arraconar –una estratègia que recorda els inferns de les biblioteques sotmeses a censura– creacions que no ja els adults, sinó qualsevol menor educat a casa i l’escola amb un mínim sentit crític serà capaç de processar.