Revisionisme cultural

Disney, entre la sensibilitat, el bonisme i la hipocresia

  • Els creadors i experts consultats per aquest diari es mostren en desacord amb les restriccions a qualsevol obra artística

  • Consideren que els nens haurien de veure les pel·lícules que Disney ha apartat del catàleg infantil perquè «en el fons exerceixen una tasca educativa»

Disney, entre la sensibilitat, el bonisme i la hipocresia
Es llegeix en minuts

«Deixin en pau els clàssics, treguin les seves brutes mans de sobre», diu Alberto Vázquez, director d’animació guanyador del Goya per ‘Psiconautas, los niños olvidados’ quan s’assabenta de la polèmica decisió de Disney+ de retirar del seu catàleg infantil les pel·lícules ‘Dumbo’, ‘Peter Pan’ i ‘Los Aristogatos’ per incloure estereotips racistes

La plataforma ja havia afegit advertències a totes aquelles pel·lícules en les quals es podia rastrejar algun comportament nociu o algun tret inadequat. En realitat, gairebé cap clàssic de Disney se salva de ser qüestionat. A ‘Pinotxo’ els nens fumen i beuen i a ‘Blancaneu’ un nan diu que les dones només porten problemes. 

Però en el cas de ‘Dumbo’, ‘Peter Pan’ i ‘Los Aristogatos’ les raons es troben vinculades a qüestions de discriminació o burla racial, precisament en un any en què s’ha revitalitzat el moviment Black Lives Matters i les comunitats històricament oprimides comencen a exercir pressió perquè les coses canviïn. 

Grups de pressió als EUA

«Estem parlant de sectors que han viscut sotmesos i ara tenen veu per poder dir: això no ens agrada. Si algú ha patit i ha heretat una història d’esclavitud i vexació, està en el seu dret a dir que no li agrada, i això és un avanç social, no el contrari», comenta Jordi Costa, cap d’Exposicions del CCCB i un dels més influents crítics de cine i analistes culturals. «En el context nord-americà, determinades sensibilitats funcionen com a grups de pressió i molts professors no poden tocar certs temes perquè els seus alumnes no se sentin ofesos. A Spike Lee li passava quan a l’escola de cine li posaven ‘El naixement d’una nació’, una cosa que es va encarregar de denunciar a la seva pel·lícula ‘Infiltrado en el KKKlan’. El que passa és que, en temps de globalització, determinats aspectes que tenen a veure amb el funcionament de la societat nord-americana són utilitzats com a formes de control de pensament a través de la correcció política». 

Luis Bagué Quílez és professor de Literatura a la Universitat de Múrcia, poeta (ha guanyat el premi Hiperión i el de la Crítica per ‘Clima mediterráneo’) i pare d’un nen de tres anys. Creu que l’art, els llibres i el cine serveixen per crear un debat i que si s’oculten es crea l’efecte contrari. «Estic en contra de qualsevol tipus de censura o de restricció que afecti qualsevol obra artística. Cada una respon a una sensibilitat que té a veure amb el seu temps. Ens pot semblar reprovable des de la nostra perspectiva, però són dins d’una cosmovisió que no és la nostra. Si partíssim d’aquesta premissa, ens hauríem de carregar tota la història de la literatura. Com podem ensenyar ‘El Cid’, que promou la reconquesta del món àrab; com ensenyar ‘El Quixot’, en què hi ha un personatge, Cide Hamete Benengeli, definit per Cervantes com un mentider per ser moro». 

Tractar els nens com a idiotes

Alberto Vázquez creu que hi ha molt ‘bonisme’ i hipocresia en tota aquesta maniobra de Disney. «Estem tractant els nens com a idiotes. La meva generació s’ha criat veient aquestes pel·lícules i no som més masclistes o racistes. És més, hauria de ser al revés, haurien de veure-les perquè en el fons exerceixen una tasca educativa i poden generar xerrades amb els pares per parlar d’aquests estereotips nocius». 

Et pot interesar

En aquest sentit, Cristóbal Garrido, guionista de ‘Promoción fantasma’, ‘Fariña’ o ‘Lo dejo cuando quiera’, pensa que la part bona de l’assumpte és que se’ls dona l’oportunitat als pares (té dues nenes) d’explicar per què aquestes pel·lícules estan fora del seu abast per poder contextualitzar determinades escenes i personatges. «Els nens continuaran sense ser racistes per veure Dumbo, però almenys hauran après una mica d’història. ¿Qui posaria avui el nom d’una llei racista a un personatge infantil? ¿Això vol dir que s’han de destruir aquestes pel·lícules? Ni de conya». 

«Més que una qüestió de sensibilitat, crec que, en aquest cas, es tracta d’una qüestió corporativa. S’estan curant en salut per si hi ha una possible campanya de desprestigi contra l’empresa», apunta Jordi Costa. «També crec que dins dels puritanismes que ens envolten, hi ha el puritanisme cinèfil que és igual de ranci que tots els altres. Som en un moment de posar el crit al cel en tots els fronts, i en el context espanyol, la cultura de la cancel·lació i aquells que fan manifestos contra seu em semblen ridículs».