Eleccions catalanes

L’‘efecte Arrimadas’ bis

Salvador Illa, com la líder de Ciutadans, podria capitalitzar el gruix del vot que no s’identifica amb el procés i aconseguir el mateix resultat final

Es llegeix en minuts

La substitució de Miquel Iceta pel ministre Salvador Illa com a cap de cartell socialista sembla haver donat un impuls a la candidatura del PSC. O així ho testifiquen les enquestes. I aquesta era, sense cap dubte, la informació demoscòpica amb què comptava el PSOE. El transvasament de vots que aconseguiria Illa seria en detriment d’uns Ciutadans amb accentuada tendència a desplomar-se. I uns comuns que porten camí de sucumbir al vendaval i tornar a la mida de la ICV més feble.

Illa, com Inés Arrimadas el 2017, sembla estar en condicions de capitalitzar el gruix del vot que no s’identifica gens amb el procés i que voldria un canvi dràstic en el Govern de la Generalitat. A diferència d’Arrimadas, Illa no professa un anticatalanisme manifest. Tot i que, això sí, és percebut com algú més intransigent envers l’independentisme davant el ‘catalanista’ Miquel Iceta. Illa, a més, compta amb un pedigrí que es presumeix més pròxim a algun dels plantejaments de Ciutadans. I tot i que no ha sigut bel·ligerant contra la immersió lingüística a les escoles, no renuncia a plantejar canvis en la línia d’esmenar l’escola catalana i la llengua vehicular.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Una altra història és que si Illa aconseguís finalment emular l’‘efecte Arrimadas’ del 2017, podria exactament aconseguir el mateix resultat final, si preval la majoria independentista. I fins i tot sent aquesta dèbil, Illa hauria d’aconseguir unir en una mateixa votació els vots a favor de VOX i comuns, a més dels de Carrizosa i Alejandro Fernández. No és impossible, el PSC va aconseguir aquest tipus de recolzaments per a la investidura d’Ada Colau, només que ara no podria fallar ningú.

D’altra banda, cap dels tres partits independentistes sembla en disposició de donar-li els seus vots per a la investidura. Si no és, és clar, que aconseguís seduir amb no se sap quina promesa o amb quina part del pastís. Ja va ocórrer a la Diputació de Barcelona. Però malgrat el precedent i la sorprenent solidesa d’aquest acord davant l’esvalot en el Govern de la Generalitat és una cosa que ara mateix sembla, tot i que no impossible, altament improbable.