Talls de llum inassumibles

El fred fa més insuportable el reiterat problema dels talls d’electricitat, de vegades gairebé diaris, que pateixen els veïns d’alguns dels barris més degradats de les nostres ciutats. Quan la temperatura baixa com ho està fent aquests dies, si no es pot encendre la calefacció, ni la llum ni els electrodomèstics més bàsics, la vida quotidiana es trastoca. De vegades, fins i tot, perilla la vida, com explicava una dona connectada a un respirador d’oxigen o un avi que després d’una caiguda no va poder demanar auxili pel botó de la teleassistència perquè no hi havia corrent. Són casos reals recollits a la sèrie de reportatges publicats a EL PERIÓDICO sobre un problema greu del qual sembla que ningú vol assumir del tot la responsabilitat. El tema, expliquen els que l’han estudiat, és complex, perquè no hi ha una sola causa ni una solució comuna per a tothom. En aquesta qüestió hi ha famílies necessitades que viuen en pisos ocupats, pillos que punxen la llum sense estar en situació de vulnerabilitat, cultivadors de marihuana a casa (que multipliquen per 20 el consum elèctric d’una llar mitjana) i abonats que paguen puntualment la factura i, no obstant, pateixen constants apagades. El resultat són barris sencers (el Raval i Torre Baró, a Barcelona; Sant Roc, a Badalona...) afectats per un mateix problema.

El primer és conèixer la seva magnitud. Només a Catalunya, es calcula que hi ha almenys 390.000 llars d’una trentena de municipis afectats. Són xifres orientatives dels alcaldes, perquè en realitat no hi ha dades exactes. El Departament d’Empresa de la Generalitat, que té les competències en distribució de la xarxa elèctrica, està pendent que Endesa, empresa que distribueix el 90% de l’electricitat a Catalunya, li enviï el registre dels talls de llum des del novembre del 2020 fins al febrer del 2021, per decidir les seves pròximes accions. Es poden trobar amb situacions molt diverses: pot ser que la companyia ofereixi un servei deficient en aquestes zones, però els talls de llum també es poden donar per seguretat, per evitar incendis davant la sobrecàrrega de la xarxa. Les distribuïdores elèctriques dimensionen la xarxa en funció dels clients que tenen contractats a cada zona; quan el consum és més gran de l’esperat la xarxa se sobrecarrega. També pot donar-se el cas que la instal·lació domèstica sigui deficient, i llavors segurament darrere hi hagi un usuari sense recursos per costejar-se un cablatge nou. Ha de ser l’Administració, en aquest cas la Generalitat, la que identifiqui amb ajuda dels ajuntaments les situacions de vulnerabilitat per atorgar les ajudes i l’atenció social necessària. I de forma paral·lela, impulsar canvis legals per minimitzar les punxades (les persones que viuen en pisos ocupats, per exemple, no poden tenir comptador de la llum, cosa que les empeny al frau). En els altres casos que no tinguin a veure amb la pobresa energètica, l’actuació ha de ser més estricta, aplicant les sancions que corresponguin. I més contundent ha de ser la resposta contra les plantacions de marihuana, perquè conflueix un problema de salut pública.

No es pot deixar les companyies que carreguin soles amb el pes de les punxades fraudulentes, així com tampoc és just que el conjunt de veïns n’assumeixin les conseqüències en forma de constants apagades. Des de l’Administració s’afirma que faran falta mesos per conèixer les causes reals dels talls de llum. Un temps massa llarg, inassumible per als afectats que no veuen garantit un servei bàsic, i inassumible com a societat, ja que no s’hauria d’acceptar com una cosa normal.