‘Patchwork’

Divertit i alhora esfereïdor. Defineix bé el meu amic Fonalleras el mar de banderes de l’assalt al Capitoli que el sociòleg Biel Casas ha estudiat i publicat a Twitter. Els emblemes oscil·len entre els nostàlgics de vells poders (templers, confederats o virils, tant fa), els gremials, els religiosos i, oh sorpresa, els de països com Geòrgia, Cuba o Polònia. ¿Què pinta aquest confús mar de retalls ideològics defensant Donald Trump?  

En realitat, està en el rerefons de qualsevol creença: l’egoisme. Defensem allò que creiem millor per a nosaltres i els nostres, sent aquest ‘nostres’ extensible al planeta sencer. Però no deixa de sorprendre aquest estrany ‘patchwork’ de passions passades, algunes de fins i tot enfrontades. Més enllà de Trump, també dels EUA, hi ha milions de persones que creuen veure en els retalls del passat una manera de sentir-se forts. Una evocació fantasiosa contra un esdevenir que no senten propi. L’assalt al Capitoli ens deixa dues lliçons a tenir en compte: ningú vol sentir-se un rebuig i és possible teixir aliances insòlites. El ‘patchwork’ pot ser una obra d’art, tot depèn del disseny final. 

Anem a parlar de totes les banderes, frikis i no tant, que s'han vist a l'assalt al capitoli del dia 6 de gener.

🇬🇺🇻🇮FIL DE BANDERES 🇺🇸🐍
👇👇 pic.twitter.com/uCOB6DjcV9

— Biel Casas (@bielcasas_) 8 de enero de 2021