Editorial

Electricitat i fred

La pujada del rebut de la llum en ple temporal de neu posa de nou sobre la taula la conveniència de revisar el sistema

Es llegeix en minuts

El Periódico

Electricitat i fred

Per explicar per què el rebut de l’electricitat s’ha disparat en els últims dies se sol utilitzar l’expressió «tempesta perfecta», que vindria a resumir que s’han sumat diversos factors que ho han propiciat. Entre els quals, la demanda extraordinària d’electricitat, coincidint amb el temporal de neu ‘Filomena’, sumada a l’absència de vent i sol, que ha provocat la baixa aportació d’energies renovables al sistema. Atenent només la lògica del mercat, està clar que, a més demanda, amb un augment de costos, més preu. Més difícil d’entendre és que, en plena onada de fred, un servei bàsic com és el de l’electricitat s’hagi encarit més del doble per als gairebé 11 milions d’usuaris que tenen actualment contractada la tarifa regulada a Espanya. I per això aquesta pujada de la llum, per més raons tècniques que tingui, ha despertat la comprensible indignació dels consumidors. Que es tracti d’un episodi «puntual», com ha assegurat la vicepresidenta Nadia Calviño, tampoc és gaire tranquil·litzador, perquè no impedeix que torni a repetir-se en el futur. Com ja va ocórrer altres vegades en el passat.

El Govern, amb tot, està preparant una reforma elèctrica que solucionaria algunes de les incongruències actuals, com el fet que al rebut domèstic de la llum s’incloguin els costos de les primes a les renovables. L’avantprojecte de llei preveu traslladar aquests costos, que actualment paguen els consumidors, a les empreses que venen electricitat, gas i productes petrolífers. Això significaria una rebaixa de la factura de la llum (però també una previsible pujada dels carburants, en la línia de la necessària descarbonització). La factura de la llum és, des de fa anys, una suma de conceptes de difícil comprensió. Només el 35% del preu final del rebut correspon al preu a l’engròs de l’electricitat; la resta el conformen peatges (40%) i impostos (25%). Una factura més clara, més proporcional al consum de les llars, evitaria certa sensació d’indefensió dels usuaris.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’onada de fred ha despullat de nou el problema de la pobresa energètica que, en moments de meteorologia extrema com l’actual adquireix caires dramàtics. La llei impedeix que es talli el subministrament als abonats amb dret a beneficiar-se del bo social, però durant la vigència de l’estat d’alarma (en una disposició renovada en l’últim Consell de Ministres del 2020) s’ha ampliat a més col·lectius en situació econòmica precària el concepte de persones en situació de vulnerabilitat que resulta injustificable deixar sense electricitat. Tenint a mà aquesta eina legal, és obligació de tots els nivells de l’Administració treballar de forma coordinada amb les empreses energètiques perquè s’apliquin amb agilitat les solucions que protegeixin les llars més vulnerables.

Recentment, han sortit a la llum casos de talls de subministrament en barris o assentaments. Dissabte passat, veïns de Sant Roc (Badalona) van encendre fogueres en protesta per les contínues apagades generals, que es produeixen també en barris com els de Can Sant Joan, a Montcada, o Torre Baró a Barcelona. Zones en les quals les punxades il·legals sobrecarreguen la xarxa, dimensionada lògicament per les companyies per al nombre d’abonats que han contractat el subministrament. Caldria discriminar en quines situacions punxar la llum és perseguible i en quines d’altres respon a una situació de pobresa, davant el que caldria buscar una sortida social. I en qualsevol cas, la resta de veïns no haurien de pagar per això.