Des de Madrid

El Govern en surt indemne

L’aprovació dels Pressupostos Generals per al 2021 han garantit a Sánchez la continuïtat de la legislatura. Les dretes, sense majoria alternativa per substituir-lo, han fracassat en l’intent de fer-lo caure.

Es llegeix en minuts

En un any de fets insòlits, Pedro Sánchez i el seu Govern han sortit indemnes de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, del confinament general de la població espanyola, dels atacs de les dretes, de les baralles internes i de la seva pròpia debilitat parlamentària, que han superat amb una àmplia majoria per aprovar els Pressupostos Generals, la nova llei d’educació o la llei d’eutanàsia. Sánchez ha confirmat una vegada més la seva condició de supervivent. El 2020 es va estrenar com a president i amb la formació del primer Govern de coalició a nivell estatal des de la Segona República. Un Executiu d’esquerra progressista que naixia amb el rebuig de la dreta moderada i de la dreta extrema, que ja des de la sessió d’investidura van qüestionar la legitimitat democràtica que la ciutadania havia atorgat a les urnes als dos partits coalitzats. Unintent de deslegitimació que continua i que es va fer patent quan, dos mesos després de prendre possessió, el Govern es va veure obligat a decretar l’estat d’alarma i a confinar els espanyols a casa seva. El mateix, per cert, que van fer la resta dels mandataris del planeta, de manera que al març hi havia 3.000 milions de ciutadans confinats. 

Aquí, no obstant, en aquest clima polític tòxic que han generat intencionadament les dretes, es traslladava la idea que només els espanyols patíem aquest «brutal tancament decretat per Sánchez», que actuava com el «sàtrapa» d’una «dictadura constitucional». Són paraules del líder del PP, Pablo Casado, i del seu excompany de partit i avui líder de Vox, Santiago Abascal, que, no obstant, van continuar criticant el president quan va deixar anar el comandament únic i va traslladar a les comunitats la gestió de les mesures anti-Covid. Primer dictador, després Pilat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En aquest ambient polític irrespirable, amenitzat per les cassolades antigovernamentals encoratjades pels mateixos partits i especialment sonores a Madrid, el Govern va haver de fer front a una inesperada pandèmia amb el risc de col·lapse del sistema sanitari que comportava i les crisis econòmica i social provocades per l’aturada de tota activitat econòmica, excepte l’essencial. Però, ¿per què la dreta es va comportar de manera tan irresponsable en una situació d’emergència inèdita i per a la qual no existia un manual d’instruccions? Els dirigents conservadors van fer l’anàlisi, que s’ha demostrat equivocada, que l’Executiu cauria, que no aguantaria la pressió d’una ciutadania confinada i abocada a la fallida econòmica.

Però va aguantar i l’aprovació dels Pressupostos Generals per al 2021 li han garantit la continuïtat de la legislatura. Les dretes, sense majoria alternativa per substituir Sánchez, han fracassat en el seu intent de fer-lo caure. A més, el Govern ha aconseguit mantenir la pau social amb els ajudes de la UE i malgrat els insuportables retards en la gestió administrativa dels ertos o de l’ingrés mínim vital, aprovats enmig de la pandèmia. A aquesta pau social han contribuït els acords arribats amb patronal i sindicats, que han posat contrapunt a l’oposició assilvestrada de PP i Vox.

Et pot interesar

La gestió governamental s’ha vist com un nyap, forjada en part per contradiccions, anuncis i contraanuncis i, en molt bona mesura, per la baralla permanent entre els socis de Govern, amb Unides Podem entossudida a mostrar desacords per apuntar-se les reformes socials i col·locar al PSOE en l’‘establishment’ continuista. Aquestes escaramusses també han estat presents durant la crisi de la Monarquia que, enmig d’una tempesta perfecta, han generat els comptes ocults de Joan Carles de Borbó a l’estranger. Un descobriment que investiga la justícia i que va obligar Felip VI a posar distància amb el seu pare. Els socialistes donen suport a la Corona, però Pablo Iglesias i el seu partit sembla que han trobat el motiu per reclamar la República. No és un assumpte menor i, tot i que Sánchez diu que és ell qui mana en l’Executiu, no aconseguirà callar els d’Iglesias.

La contesa interna pot ser la tònica del Govern per a aquest any, en el qual, malgrat les vacunes, encara queda molta pandèmia per gestionar, a més d’administrar els milions de la UE i abordar reformes com la fiscal, la de les pensions i la laboral, en la qual els dos partits estan enfrontats. Però amb tres anys per davant i el PP negant-se a qualsevol pacte –amb el Poder Judicial bloquejat–, res fa pensar que no continuïn aguantant-se.