Llibres encadenats

Lectures i malabarismes

Com a lector puc mantenir vius i rodant nou o 10 títols alhora. Josep Pla, i ara mateix Leila Guerriero, són com una música de fons, la promesa que, mentre vagis llegint, la vida segueix

2
Es llegeix en minuts
Lectures i malabarismes

El primer va ser Josep Pla, deu fer tres o quatre anys, però no me’n vaig adonar fins al cap d’un temps. Havia acabat de llegir un dels seus volums de l’’Obra Completa’, ’Notes per a Sílvia’, i aquell mateix dia o l’endemà en vaig començar un altre. El llegia a estones, quan em vagava, i un cop acabat en vaig triar un altre. I un altre. Llavors me’n vaig adonar: sempre tinc a mig llegir un llibre de Josep Pla (a vegades també pot ser un llibre ’sobre’ Josep Pla, o una relectura d’un text seu que he mig oblidat). Els fumadors m’entendran: és com encendre un cigarret amb la burilla de l’anterior. Això sí: sense pressa, amb una continuïtat natural, sense preveure res. Ara, per exemple, llegeixo els dietaris despullats de ’La vida lenta’, però només abans de dormir, sis o set pàgines cada dia.

Notícies relacionades

Aquest any del confinament la cosa s’ha complicat una mica, perquè al club de les bones companyies hi he afegit una altra autora: Leila Guerriero. La vaig descobrir amb el recull d’articles ’Teoría de la gravedad’ i la seva prosa em parlava amb una proximitat que a vegades em feia por i tot –vam néixer el mateix any–. Eren articles curts però densos, que creixien amb cada frase, i vaig començar a dosificar-los. Quan vaig acabar el llibre, vaig tornar-lo a començar, i després n’han vingut d’altres: ’Zona de obras’, ’Frutos extraños’...

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Com amb Josep Pla, vaig fent camí. Sé que la seva obra és àmplia, però desconec quant durarà aquesta aventura, si s'aturarà aviat o no. D’altra banda, potser perquè es tracta de periodisme literari, aquest contacte habitual no em fa nosa perquè mai no es fica enmig de les altres lectures. El crític Joe Queenan explicava que sovint llegia 25 llibres alhora i no perdia mai el fil; cada un demanava un ritme diferent i, de fet, hi havia novel·les curtes que s’incrustaven senceres al mig de la lectura d’un clàssic (i fins i tot dialogaven entre ells). Jo mai arribo a una xifra tan alta, però com a lector soc un malabarista que pot mantenir vius i rodant nou o deu títols al mateix temps. Josep Pla, i ara Leila Guerriero, són com una música constant de fons, la promesa que, mentre vagis llegint, la vida continua i res no es pot acabar del tot.

Temes:

Llibres