Les altres epidèmies del 2021
Ningú va imaginar que la Covid, com un mecanisme de rellotgeria, activava amb la seva rodeta altres epidèmies invisibles, sense tos ni febre.
El món ha fet ja els primers passos per a la immunitat davant la Covid. La primera dona britànica vacunada ja va rebre la seva segona dosi i grapats de persones a diferents països comparteixen ja aquest primer i decidit avenç que només quan un 80% de la població el secundi ens donarà l’alleujament final. ¿Final? El coronavirus ha sigut només l’últim dels assots vírics que hem patit, però la ciència té un diagnòstic compartit: n’hi haurà més. El canvi climàtic ha polvoritzat molts equilibris de la naturalesa i la propagació de malalties té via lliure al colador de corretges de transmissió.
El 2021 arrenca amb aquest lleig vaticini, encara sense data, però bitxos a part no podem negar que entrem enfangats en una altra epidèmia ja patent. Les addiccions, en molts casos alimentades per l’ansietat derivada de la situació –atur, precarietat, estrès, pura incertesa–, no són una amenaça sinó una realitat ja quotidiana.
La preocupació per la salut mental s’obre camí a mesura que la ciència va barrant el pas als reptes purament tècnics. antígens, vacunes diverses, protocols mèdics.
L’abús de drogues s’ha estès alhora que la pobresa i la nova realitat. Aquesta nova epidèmia ha desbordat els cercles de la delinqüència habitual per infiltrar-se als nostres barris com mai abans en tan sols uns mesos: els cultius massius de marihuana creixen perquè hi ha una demanda, i també es disparen els problemes. La llum que consumeixen aquestes plantacions per a la seva cadena de producció fomenta les punxades i la sobrecàrrega del subministrament, que al seu torn causa ja talls periòdics en barris sencers.
Droga, sí, i també joc. Si la ludopatia fos un animal estaria en el seu element a l’escenari que ens envolta. L’angoixa i la necessitat econòmica formen un còctel explosiu amb la vida de confinament que comporta la lluita contra la Covid. Les plataformes de joc a internet es multipliquen i res sembla que les pugui frenar, al marge d’alguna regulació exprés. El ministre Garzón ha impulsat limitacions a l’activitat però la conducta compulsiva que exhibeixen molts jugadors no té fàcil control. La ludopatia associada al mòbil i l’ordinador suposa ja el 26% de les visites als especialistes, quatre vegades més que al 2010
Notícies relacionadesNo diguem ja altres addiccions socials com la de l’abús de tecnologies i xarxes socials, impulsades pels avenços del capitalisme però amb un enorme impacte mental quan se supera el seu ús. Els més joves també són una diana fàcil d’aquesta altra epidèmia; amb un control dels pares vulnerable, rutines trencades, i empesos a l’alternativa tecnològica per continuar relacionant-se i per estudiar o passar el temps.
La pandèmia ens va obligar a quedar-nos a casa per estar més segurs, i sí, estem més protegits de l’exposició al virus. Però ningú va imaginar que la Covid, com un mecanisme de rellotgeria, activava amb la seva rodeta altres epidèmies invisibles, sense tos ni febre. La de la solitud, la de l’addicció al joc, les xarxes socials, la droga.
