¿El rei de la dreta?

S’ha escampat una certa decepció davant la breu referència feta per Felip VI a l’emèrit al seu Missatge de Nadal. Però la gasiveria no és per res estranya, si un ho pensa. El Rei és conscient que amb prou feines acaba de creuar el llindar de l’infern a què l’arrossega el seu pare. És prudent, per tant, esperar. Reservar ànim, energies i credibilitat per al que promet ser una llarga i anguniosa peripècia. Aparentment fins ara només ha transcendit una porció dels abusos de Joan Carles I, que, recordem-ho, va regnar prop de 39 anys, cosa que dona per a molt.

Pitjor que la poca duresa amb el seu pare és la tossuderia amb què el cap de l’Estat rebutja una vegada i una altra desmarcar-se nítidament de la dreta espanyola en les seves diferents i astutes expressions. Amb això, com ha apuntat amb encert el periodista Ignacio Escolar, consent frívolament que se l’identifiqui cada vegada més com el rei de la dreta. 

Ho fa, així mateix, en un moment d’enorme tensió, amb el Govern de Pedro Sánchez sota el setge d’acarnissats enemics. D’uns partits de dretes disposats a tot. D’unes cúpules judicials i policials que pugnen per fer-li la vida impossible, mentre creixen pronunciaments i xats militars en què se somia afusellar 26 milions d’espanyols. De certs mitjans de comunicació addictes a la fúria i l’envestida.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Amb el pretext de salvar-lo del govern «social-comunista», en realitat utilitzen el Rei en profit propi. ¿Per què Felip VI ho permet? ¿Cec instint de conservació? ¿Síndrome d’Estocolm? ¿Afinitat ideològica?

Hauria d’adonar-se de com de delicada i perillosa resulta per a la monarquia i per a Espanya la situació en què s’està posant. En realitat, Felip VI –no sé si és plenament conscient d’això– el sosté el PSOE. Més ben dit, els que manen al PSOE, ja que les seves bases estan molt dividides. Si Pedro Sánchez i els que l’envolten optessin –una cosa que de moment no succeirà– per donar l’esquena al Rei, els actuals problemes amb el seu trampós progenitor li semblarien una minúcia, una pura anècdota.