La funesta història de Cs

La recordo bé la colla del Foro Babel, el nucli intel•lectual del qual va sorgir l’engendre que va ser, encara és, Ciutadans. Gent amb un passat d’esquerres o molt d’esquerres amarada d’antipujolisme. Menyspreaven Jordi Pujol, a qui anomenaven "botiguer" o "banquer". Havien interioritzat la idea, formalitzada per Solé Tura, segons la qual la Catalunya-nació és una arma de classe, una superestructura inventada per sotmetre els treballadors.

L’internacionalisme marxista mal paït alimentava la verborrea dels del Foro Babel, molts immerescudament aviciats per la indústria cultural en espanyol, que presumien de cosmopolitisme i consideraven la catalanitat poc més que un atavisme rural.

Molts eren, són, de casa bona i, uns quants, fills de notoris franquistes catalans. S’havien apuntat a partits d’esquerra en la seva joventut perquè segurament era el que tocava. També per intentar matar al pare, el mateix pare a qui –paradoxalment– reivindicarien freudianament arremetent contra el català i contra Pujol. Un grapat va firmar, coincidint amb el naixement del Foro Babel, el manifest ‘Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres’. Però el que els movia, com de seguida va quedar demostrat, era l’ardor anticatalà.

La seva darrera esperança, Pasqual Maragall, els va acabar decebent i fins i tot cabrejant infinitament un cop va esdevenir president de la Generalitat. De tota aquella fel i d’aquell obscur despit brotaria deu anys després, el 2006, Ciutadans, el partit.

Notícies relacionades

Sánchez compareixerà al Congrés pel 'cas Cerdán' el 9 de juliol

La CUP proposa una llei per blindar el català a les aules davant la sentència del TC sobre el 25%

Al capdavant hi van situar un exalumne de Francesc de Carreras, Albert Rivera, un jove envanit amb facilitat de paraula. Van exportar el producte a Madrid amb un èxit notable. Se’n recorden? Després van venir els esgarips i l’histrionisme d’Arrimadas al Parlament durant l’auge del procés.

Avui les escorrialles de Ciutadans miren de col•locar-se allà on poden. És el cas, per exemple, del català Juan Carlos Girauta, que, provinent del PSC, havia passat pel PP abans d’aterrar a Ciutadans. Ara puja al carro de Vox.