El discurs de Felip VI força el PSOE a fer equilibris de cara als socis

El discurs de la nit de Nadal del rei, d’aquest any, va ser el més seguit des que es registren les audiències. Un 71% de quota de pantalla (un 46% a Catalunya) i fins a 10,5 milions de persones es van arremolinar davant el televisor per escoltar el que Felip VI havia de dir en un any doblement especial: per la pandèmia i per la situació del seu pare, el rei emèrit. Entre els dos ítems, el monarca va esquivar la polèmica i es va centrar en els estralls de la Covid, dedicant-li tot just una frase («els principis ètics i morals obliguen tots») en tota la intervenció. I sense apuntar res sobre les comunicacions colpistes de membres retirats i en actiu de l’Exèrcit.

El discurs va rebre lloances per part dels partits de dreta (PP, Ciutadans i Vox) i acerades crítiques de l’esquerra, de Unides Podem. El soci del PSOE al Govern es troba ara plenament encarrilat en la marca un perfil propi que els diferenciï dels socialistes. Una autonomia que el mateix dijous, dia del discurs, es va plasmar amb l’anunciada voluntat de la força lila de presentar un projecte de llei sobre la Corona per regular el paper del rei. Una cosa que, immediatament, el PSOE ja va advertir que no rebria recolzament.

I més enllà dels coalitzats, també els recolzaments estratègics de l’Executiu al Congrés, sense anar més lluny, en l’aprovació dels últims pressupostos, és a dir ERC i el PNB, entre d’altres, també van arremetre contra el monarca.

 I, entre crits de joia i esbroncades, el PSOE. D’una banda, la tradicional intervenció del Cap de l’Estat va comptar amb el plàcet preceptiu de l’Executiu i, en concret, de la part socialista que és qui, gràcies a l’acord de Govern amb Podem, porta les relacions de la Moncloa amb la Zarzuela.

A més, algun dels anomenats barons territorials del partit, com el president d’Aragó, Javier Lambán, van aplaudir el discurs amb el mateix furor que ho va fer, per exemple, el líder del PP, Pablo Casado.

A Madrid, davant el silenci de tots els membres del Gabinet, va ser la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, la que va intentar teixir una rèplica que pogués acontentar totes la parts.  

El «compromís» del rei

Així, Narbona va ressaltar el missatge de solidaritat i preocupació del rei per totes les víctimes de la Covid i per tots els qui han lluitat incessantment per fer front a la pandèmia. Això sí, també va asseverar que la seva força valorava «el ferm compromís» del Rei amb els valors ètics que els ciutadans reclamen i va confiar que Felip VI «segueixi endavant amb la renovació de la institució democràtica iniciada des del principi del seu mandat per convertir la monarquia parlamentària del nostre país en una institució del segle XXI a plena satisfacció de tots els ciutadans».

El portaveu de Podem, Rafa Mayoral, va utilitzar un to ben diferent. Va qualificar la intervenció real de «propaganda» per haver «eludit fets fonamentals» . 

El podemista va anar més enllà de la figura del rei emèrit i va assenyalar que Felip VI «desgraciadament» no va contestar a les «preguntes fonamentals que estaven pendents per al conjunt de la societat espanyola en un moment tan difícil com aquest». I de totes aquestes qüestions, Mayoral en va destacar una: «¿És la institució monàrquica una eina idònia per delinquir?».

Per a Podem amb els «escàndols de Joan Carles I» s’ha pogut veure una «direcció de l’Estat sense control: ni control democràtic a través de les urnes, ni control judicial».

Entre aquells que donen suport estratègic al Govern al Congrés hi va haver gairebé total unanimitat. Així, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va retreure que Felip VI no hagués passat «ni de puntetes sobre els assumptes polèmics que l’afecten personalment» . El penebista, a més dels escàndols de l’emèrit, es va referir a un altre dels oblits del Rei, les cartes de militars «totalitaris, alguns encara en actiu» .

Per a la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, «la intervenció va ser més aclaridora pel que no va dir, que per allò que va dir, perquè va evitar parlar de les qüestions crucials». 

Visió catalana

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va tirar d’ironia a les xarxes socials fent una enquesta que, sota la pregunta «¿Ha colat? [el missatge reial]» donava com a opcions tres ‘no’. La seva companya de partit, i número 2 el pròxim 14-F, Laura Vilagrà va extreure com a conclusió que Felip VI «continua compromès amb la repressió» mentre que «Catalunya cada dia és més republicana».

Per part del PDECat, que també va donar el seu recolzament a l’aprovació dels comptes, la seva candidata, Àngels Chacón, va denunciar que en la intervenció de la nit de Nadal, el Rei «va vorejar el cinisme» al parlar de «valors i justícia» i «silenciar moltes de les coses que estan passant» i que afecten la monarquia.  n