La força de les tradicions

L’esperit del Nadal

Si alguna cosa no pot faltar en el solstici d’hivern és la celebració del final d’una cosa com el començament d’una altra

4
Es llegeix en minuts
Barcelona 06 12 2020 SOCIEDAD   Ambiente noche en la feria de Santa Llucia  Arbol de navidad  covid 19  mascarillas  AUTOR  Manu Mitru

Barcelona 06 12 2020 SOCIEDAD Ambiente noche en la feria de Santa Llucia Arbol de navidad covid 19 mascarillas AUTOR Manu Mitru / Manu Mitru

Les tradicions són un regal del pas del temps, una invitació per parlar amb el nostre passat i fer-li una picada d’ullet al futur. Són una finestra als qui vam ser. Ens acompanyen en la complicitat d’una cultura que es reinventa constantment sobre els profunds fonaments de la història viscuda, explicada i recordada pels qui caminen sobre les cendres del que va ser. Algunes tradicions es perden amb el pas dels anys en l’evidència d’haver crescut fins al punt de no reconèixer-nos-hi, però altres aconsegueixen transcendir les circumstàncies que les van veure néixer i es converteixen en part de nosaltres, en un element cultural que ens identifica gairebé fins al punt de no veure-les. 

El Nadal em sembla un bon exemple. Cada país –¡cada llar!– té una manera diferent de celebrar-lo. Creixem dins de l’anar i venir de les festivitats i les acceptem com a norma sense plantejar-nos d’on van sorgir, ni per què, els petits ritus que donen sentit, gust i color al Nadal. 

Quan em vaig resignar al fet que passaria les festes lluny de casa, vaig donar per descomptat que al Regne Unit, cosins germans de la resta d’Europa, els agradi o no, el Nadal seria més o menys com ho seria a Espanya. Però vaig començar a investigar, més per deformació professional que per una altra cosa, tradicions del lloc i, esperant no trobar res fora del comú, vaig ensopegar amb una novel·la que canviaria la meva manera de pensar en el Nadal per sempre. 

‘La mujer de negro’, de Susan Hill, és un celebrat llibre de terror gòtic que comença amb la idíl·lica visió d’una família reunida al voltant d’una xemeneia la nit de Nadal. És tard. La nit s’ha fet amb el món i la foscor treu el nas, enganxada a les finestres, intentant travessar els vidres. Arthur Kipps, el nostre protagonista, es frega les mans amb angoixa mentre escolta els seus fills explicar històries de por, embolcallats en sorpresa, por i delit. Deixa vagar la mirada i els deixa fer, intentant distanciar-se el màxim possible de la situació. Si tan sols sabessin el motiu de la seva reserva... Sospira amb força i, abans que se n’adoni, és el seu torn d’explicar una d’aquestes històries que la gent s’inventa... però ell no té necessitat de fer cap ús de la imaginació. Amb utilitzar la memòria en té prou. La seva família espera, expectant, que el cap de família participi en aquesta tradició nadalenca amb un altre exemplar més per a la col·lecció. L’Arthur, incapaç de contenir el tumult d’emocions que se succeeixen sense control al seu interior, s’aixeca amb brusquedat i amb un crit de desesperació abandona la sala. ¡Si només sabessin el motiu de la seva reserva! Incapaç de continuar arrossegant durant més temps l’horror que el persegueix des de la seva joventut, i sabent que és incapaç de contenir la incommensurable pena que el va fer ser qui és, decideix asseure’s en el silenci del seu despatx i escriure. I així és com escriu la història que li impediria explicar històries durant la resta de la seva vida, i ens deixa saber, a la fi, el motiu de la seva reserva. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

‘La mujer de negro’ és un llibre curt que es llegeix gairebé sense sentir. N’hi ha prou amb regalar-se una estona, amagar-se del món durant un parell d’hores amb una beguda calenta i una manta i arrupir-se en alguna butaca lluny de la vista dels altres. La manta i la beguda calenta no et salvaran de les esgarrifances que et sacsejaran de tant en tant, però ajudaran a imaginar-se allà, en un poble de la costa nord-oest d’Anglaterra, atrapat en una vida freda i humida, teixida amb llegendes i mites fets de fantasmes i paraules no dites. I coronant un món ple de terror contingut i crits emmudits, brilla amb llum pròpia la tradició d’explicar històries de fantasmes la nit de Nadal. Halloween i Nadal es miren fixament als ulls i es desafien en duel. Els vius contra els morts. La llum contra la foscor. Però en el solstici d’hivern hi ha de tot i, si alguna cosa no pot faltar, és la celebració del final d’alguna cosa com el començament d’una altra. El final d’un cicle sempre n’implica un altre de nou. La mort com a preàmbul de la vida. La foscor com a element indispensable de la llum. La por com a ingredient indiscutible de l’alegria.

Potser aquesta és la raó i la màgia del Nadal: veure la llum en la foscor; abraçar-se desesperadament al que és bo i aprendre a deixar enrere el dolent; ser feliç en la tristesa i estimar més enllà de la solitud i la desesperació d’estar viu i tenir un cor. Bon Nadal i feliç any nou.

Temes:

Nadal Llibres