Estimat Instagram

El món avança, però Instagram, una de les xarxes socials més influents del moment, viatja enrere en el temps. I no és un problema banal. Molts joves ja només busquen inspiració i s’eduquen a través de les xarxes socials. És important el missatge que aquestes ens donen. I no parlo només del ‘post’ que podem fer o deixar de fer, parlo també del que se’ns permet mostrar.

Mentre al món es lliura una batalla perquè les dones tinguem els mateixos drets que els homes, a Instagram ens trepitgen un dia sí i l’altre també. ¿Recorden allò de no deixar-nos ensenyar els mugrons femenins? Doncs, tot i que existeixin guerreres com la fotògrafa Sandra Torralba, autora del projecte #queridoinstagram i defensora incansable del #freethenipple, tot i que existeixin dones valentes com ella, que cada vegada que el seu compte és censurat, s’aixeca i n’obre una altra. De res serveix perquè Instagram no escolta. El 20 de desembre entren en vigor les noves normes comunitàries i lluny de rectificar, fan esgarrifances.

Prohibit tapar mugrons

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Pel que sembla, ara no només està prohibit ensenyar un mugró femení, sinó que també està prohibit tapar-lo amb la teva pròpia mà o amb qualsevol part del teu cos. Després, estan prohibits fetitxes sexuals que puguin produir la mort, el canibalisme i la menstruació. Aquí és on a mi i a Sandra Torralba ens explota el cap. ¿La menstruació al mateix nivell que el canibalisme? ¿Estem bojos? La primera reacció és la de fugir. ¿Però sabeu que? No ens dona la gana. Sempre ho solucionem tot igual. ¿Que no em deixen fer ‘topless’ a la piscina comunitària dels meus pares? Doncs me’n vaig a la platja. ¿Que no em deixen mostrar els meus mugrons a Instagram? Doncs me’n vaig a Twitter. Doncs no. Ja n’hi ha prou. Fins aquí.

Una de les censures més greus que ha patit Sandra Torralba va ser en el Dia Mundial del Càncer de Mama. Va publicar una foto d’una dona amb un pit mutilat i li van eliminar, perquè també hi sortia l’altre pit sencer. Així ens volen. Censurades, mutilades i invisibles. Doncs des d’aquí, dic que no. ¡Que ja està bé! Que no es tracta d’ensenyar els meus pits. Es tracta que si els homes poden, jo també. Que no soc inferior. Que no podem permetre aquesta desigualtat en ple segle XXI. Sempre que hi ha un privilegi masculí, automàticament hi ha una opressió femenina. Per això no ens n’anem d’Instagram. Perquè som unes guerreres i ens quedem aquí a lluitar.