Gegants contra el virus
- No hi ha alleujament fàcil a l’estrès de la mirada curta d’expectatives, que enclou el topar amb tantes restriccions pel coronavirus
- Observar la conjunció de Júpiter i Saturn es converteix en una via d’escapament davant la tirania vírica
De prop a lluny. En temps de multipantalles, de distància curta en la visió amb tant ús de mòbil i teletreball, els oculistes s’han transformat en gurus inesperats de la nostra nova quotidianitat. Descansa la vista cada 20 minuts, canvia el focus de prop a lluny, et diuen. Els consells de tota la vida de salut ocular fan un salt qualitatiu quan caus en una pandèmia que et lliga a una vida de Zoom i compra compulsiva ‘online’ i no hi ha fase que et permeti moure’t gaire de les teves quatre cantonades de bombolla.
Els problemes de visió són el toc d’atenció d’alguna cosa més profunda: l’impacte psicològic que suposa viure gairebé permanentment confinats. Les últimes iniciatives polítiques, com la regulació del ‘coliving’ en minipisos en plena pandèmia, són mesures necessàries però d’abast diminut en una societat que no necessita més pedaços, sinó canvis estructurals. I és que no hi ha alleujament fàcil a l’estrès de la mirada curta de perspectives, d’expectatives, que enclou el topar amb tanta barrera i frens físics en la nostra vida.
Mentre els microscòpics virus continuen sembrant el pànic al nostre voltant i posant les seves condicions de distància social, contacte i protecció facial davant el contagi, queden pocs reductes on protegir-nos. Un d’aquests és radical: la mirada a milions d’anys llum de distància. Mirar cap a les estrelles i els misteris de l’Univers sempre ha sigut fascinant, i cada pluja d’estrelles i eclipsi anunciat congrega milions de seguidors a tot el món. Per a incerteses, les que ens dona l’espai, però igual que hi ha un estrès bo, que et posa en alerta quan el necessites, i un estrès dolent, que et bloqueja, també hi ha un estat de dubtes i inseguretat que ens nodreix i empeny a somiar amb alguna cosa més, diferent i evocadora.
Notícies relacionadesLa conjunció de gegants, com s’ha dit ja al fenomen astronòmic que alinearà aquest 21 de desembre els planetes Júpiter i Saturn, ha creat ja un ‘hype’ global, amb grups d’aficionats a tot el món compartint impressions sobre aquesta cita que no es produeix des de fa 800 anys. A aquesta conjunció se la coneix popularment com a Estrella de Betlem. Albirar-la a simple vista dependrà de les condicions climàtiques del dia, però des d’una teulada o alguna altra elevació pot oferir un espectacle memorable: els astrònoms valoren que l’efecte visual dibuixarà un planeta doble. D’aperitiu de l’esdeveniment, la nit fosca d’aquest cap de setmana ens oferirà una pluja de meteorits, els Gemínids, que traçaran llums de vagues colors al creuar el cel.
La mirada no llarga, llarguíssima, que impliquen aquests albiraments va molt més enllà de la curiositat o l’entreteniment. Són un mecanisme molt poderós per projectar les nostres inquietuds, el mateix que va alimentar la primera carrera a la Lluna i la investigació aeroespacial, el que ens posa un objectiu llunyà com una meta mental, metafòrica, per anar escurçant la vasta distància entre imaginació i realitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
