Eutanàsia: seguretat jurídica en la mort digna

La llei d’eutanàsia, una de les grans assignatures pendents de la democràcia espanyola, ha entrat ja en la recta final. La comissió de justícia del Congrés va aprovar el text final de la llei orgànica que regularà a Espanya la mort digna. Poques vegades una norma legal respon a una exigència tan evident per part de la ciutadania: tard o d’hora, tota família es troba amb una situació en què s’han de prendre decisions que, fins que no es promulgui la llei, o bé eren impossibles perquè no tenien cobertura legal, o bé han de transitar per una línia fina.

La norma legal busca acabar amb un buit legal que no es justifica ni tan sols per la complexitat moral del debat, que està fora de tot dubte. No es tracta d’incitar a la mort d’un malalt contra la seva voluntat, sinó de construir un marc legal amb seguretat jurídica sobre qüestions essencials: què es considera eutanàsia, quins requisits cal complir, com serà el procediment, com s’aplicarà, la seva inclusió en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut i la regularització de l’objecció de consciència dels metges que no vulguin practicar el que el text anomena «prestació d’ajuda per morir».

Tot indica que la llei tirarà endavant amb una majoria que no inclou ni el PP ni Vox. La seva visió de l’assumpte casa malament amb un Estat aconfessional i amb la majoria social sobre aquest assumpte. Costa entendre per què es volen posar traves a persones que no desitgen prolongar una vida deteriorada. La llei només busca donar-los empara legal.