Pros i contres
Un dia més
Chica sentada en el suelo. /
L’Organització Mundial de la Salut ha publicat un informe segons el qual un 60% de la població pateix desànim i esgotament. No conec exactament els criteris per avaluar un fet tan indefinit, tan personal, tan poc quantificable en xifres concretes, però accepto que sigui cert. Hem de deduir, a més a més, que aquesta dada no implica que la resta, el 40%, visqui en una mena d’optimisme còsmic, en «el millor dels mons possibles», com afirmava el Càndid de Voltaire.
Potser és que el dia de la recerca, pel que fos, estaven més animats que de costum. Això vol dir, pel cap baix, que hi ha molta gent que viu amb una ansietat fonamentada en la incertesa, una viva inquietud que no solament confirma allò que va dir Mark Twain («és difícil fer prediccions, sobretot pensant en el futur») sinó que més aviat avisa de navegacions tempestuoses.
Entretots
Al Japó, hi ha hagut més suïcidis en un mes (octubre) que no pas morts pel Covid-19 en un any, tot i que moltes d’aquestes decisions fatals tenen a veure, evidentment, amb la pandèmia. Una campanya contra el suïcidi proposa «aguanta un dia més». Serveix per a cada dia de l’any. Un dia més. I anar fent. Aquesta és la filosofia imperant.
