No hi haurà Nadal als hospitals

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53637190 soc ucis bulos coronavirus uci200614204754

zentauroepp53637190 soc ucis bulos coronavirus uci200614204754 / FERRAN NADEU

La connexió sentimental amb el personal sanitari de la primera onada s’ha trencat. Llavors sortíem cada tarda a aplaudir-los. Sabíem que estaven jugant-se la vida per les nostres famílies i pròxims, per utilitzar el terme de moda. A canvi, respectàvem el rigorós confinament domiciliari. 

Ara ens embranquem en ardus debats sobre si es pot viatjar o no per Nadal, en quines condicions, oblidant que als hospitals encara es debaten entre la vida i la mort 2.500 ingressats a les ucis i 13.000 malalts de Covid es mantenen als hospitals.Ni ells ni les seves famílies podran viure el Nadal.Tampoc el podran disfrutar la majoria de metges i infermers que els atenen, encara desbordats i sense possibilitat d’agafar dies lliures.

L’extraordinari documental ‘2020’, rodat pel cineasta i reporter Hernán Zin als hospitals espanyols l’abril passat, només s’ha pogut veure fugaçment a Filmin. Cap televisió ha volgut emetre’l i poques sales han acceptat projectar-lo. El seu autor volia «humanitzar» la pandèmia, que la gent contemplés el que havia passat i encara passa als centres sanitaris, als dipòsits de cadàvers, però no sembla interessar-li a gairebé ningú.

Notícies relacionades

Cal reconnectar amb els que continuen barallant-se per nosaltres amb mitjans humans encara escassos i la millor ocasió és el Nadal. Tot i que ens recomanen ferventment quedar-nos a casa, les autoritats no s’han atrevit a cancel·lar, com a Itàlia, el Nadal i han obert la porta als viatges entre comunitats mentre encoratgen un precipitat optimisme amb l’arribada de les vacunes.

El millor aplaudiment per als sanitaris seria passar el Nadal en la més estricta intimitat. Amb les mateixes persones amb qui convivim diàriament. No hi ha res a celebrar amb gairebé 300 morts diàries. Qualsevol altra cosa és posar l’alfombra al virus per tornar al gener o al febrer a les escenes de la primera onada. Escenes amb què Hernán Zin encara té malsons i que li recorden les pitjors imatges de les fams a Somàlia o de l’Ebola al Congo.