Fons i forma de la reforma fiscal

Així, ladigitalització ha sacsejat els sectors tradicionals i ha generat unanova economiasustentada en el digital, amb les grans plataformes tecnològiques com a exemple més evident. Al seu torn, la sostenibilitat s’ha incorporat com a element indefugible en el fer de les empreses. Unes transformacions profundes a les quals encara no ha respost la nostra fiscalitat, que ha de ser capaç degravar l’economia digital i estimular la sostenibilitat.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Per la seva part, les disfuncions, que arrosseguem de fa dècades, resulten ja notòries. Entre d’altres,l’elusió fiscal que, legalment, permet reduir, o fins i tot evitar, la tributació. Lafalta d’harmonitzacióimpositiva entre estats de la Unió Europea, o entre comunitats a Espanya, facilita l’esmentada elusió, especialment a grans rendes i patrimonis. Això indigna els qui compleixen estrictament les seves obligacions, i alimenta el creixent malestar social. Finalment, les destrosses de la pandèmia exigeixen unadespesa pública més gran, que caldrà finançar via més ingressos tributaris.

Per això, és una bona notícia la voluntat del Govern de constituir unacomissió d’experts que, lluny de la immediatesa i els interessos d’uns o d’altres, analitzi i proposi unnou marc fiscal. I és en aquest context que s’hauria d’haver abordat la indispensable harmonització en els impostos cedits a les autonomies. Una reforma de tal naturalesa no ha de resultar d’unanegociació precipitada per la necessitat d’aprovar els Pressupostos, com ha succeït aquests dies. Ha sigut una innecessària manera de deslegitimar la iniciativa, i donar ànim a les injustificablesposicions de la presidenta de Madrid.