Una oportunitat

Per acostar-nos al que porta aquestes multinacionals a implantar-se en una regió o una altra, hem de començar per entendre algunes de les singularitats dels centres de dades. Així, destaca l’enorme consum d’energia que requereixen per refredar els seus equipaments; es calcula que la planta d’Amazon pot exigir la mateixa potència energètica que una ciutat de 300.000 habitants. Una demanda que pot anar disminuint a mesura que millori l’arquitectura. El gran repte és gestionar el creixement esmentat amb la minimització de l’impacte ambiental i el control en el consum d’energia.

Les multinacionals opten per ubicar-se a prop de fonts d’energia renovable, una característica en què destaca Aragó per la capacitat que té de generació eòlica, fotovoltaica i hidràulica. Si hi afegim l’agilitat del seu govern autonòmic a l’hora de tramitar els processos administratius, així com la seguretat jurídica d’un país avançat com Espanya, s’entén el perquè de la implantació en territori aragonès d’Amazon i Microsoft.

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

Tot això porta a unes consideracions de futur sobre la indústria a Espanya. D’una banda, aquesta dependència de les energies renovables, rellevants per a bona part de la indústria tradicional, pot portar-nos a un nou mapa industrial, en què als pols ja coneguts, pròxims a grans ciutats, s’hi poden afegir nuclis d’intensa activitat en espais de l’anomenada Espanya Buidada. D’una altra banda, estem davant una mostra paradigmàtica tant de la complexitat com de la conveniència d’una política industrial moderna. A la sofisticació per protegir les indústries estratègiques s’hi ha d’afegir la visió a llarg termini per atraure inversors internacionals, ja que ja no es tracta tan sols d’oferir algun avantatge fiscal, sinó que estem parlant de disposar d’una xarxa de generació d’energia renovable. Un actiu que no s’assoleix d’avui per demà, sinó que, per contra, requereix molts anys de planificació i execució.

Així mateix, un senyal evident per a Catalunya: o aparquem d’una vegada deliris utòpics i prioritzem el govern de les coses o ens anirem arrossegant cap als vagons de cua. Això sí, donant la culpa a Espanya dels nostres mals.