Trump al 2024

Això, que segueixi l’espectacle, és just el que anhela Trump. Necessita recaptar fons i continuar sent una figura dominant en l’escena política no només per una qüestió d’ego i vanitat, sinó per pura necessitat davant la previsible cascada de fronts legals que se li obriran quan abandoni la Casa Blanca. No hi ha millor escut legal que més de 70 milions de persones que creuen a ulls clucs les falsedats que l’encara president nord-americà tuiteja a velocitat de vertigen.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La figura de Trump és com la d’un gran il·lusionista. Atrau la mirada cap a la pirotècnia per ocultar la part substancial del truc que efectua davant la vista de tots. Fascinada i horroritzada, la mirada se centra en ell i no tant en les seves polítiques ni en els moviments tectònics polítics i socials del que és causa, conseqüència i/o catalitzador. La seva actitud desafiadora davant la derrota electoral camufla el fet que el trumpisme (entès com un moviment nacionalista, supremacista, blanc, masculí, de classes mitjanes baixes) és una realitat política que no desapareixerà amb l’arribada de Joe Biden. Al contrari, els efectes de la crisi econòmica per la pandèmia poden donar-li ales si el nou president no troba una tecla que al Partit Demòcrata li costa tocar: com sonar creïbles davant les classes treballadores quan s’han convertit en el partit de l’‘establishment’ en gran manera just perquè el partit Republicà s’ha llançat a la muntanya.

Amb Trump o sense Trump, el 2024 el trumpisme difícilment haurà desaparegut.