25 nov 2020

Anar al contingut

Tribuna

Conviure amb una normalitat alterada

Conviure amb una normalitat alterada

Sergi Corbella

Sentir-nos a prop dels que estimem ens proporciona eines i recursos per afrontar les dificultats

L’evolució de la Covid-19 influeix fortament en molts aspectes de les nostres vides. A mesura que el context condicionat per la pandèmia s’allarga creixen els estressos a diferents nivells (laborals, econòmics, socials, etc.). L’ésser humà té una gran capacitat per adaptar-se als canvis, però quan l’amenaça es manté i la incertesa es prolonga més del previst inicialment és quan la situació s’agreuja i creix la dificultat per gestionar-la. La incertesa màxima sostinguda en el temps es fa cada vegada més tòxica per a la salut de la persona.

Molts professionals sanitaris han patit grans estressos fruit de la situació dels últims mesos que els han portat a viure amb alts nivells de tensió, ansietat i/o tristesa. Molts altres col·lectius han vist i veuen trontollar la seva manera habitual de guanyar-se la vida, el que suposa una preocupació nuclear per la supervivència personal / familiar. La crisi sanitària va complicant la crisi econòmica i social.
La realitat va canviant i per a molts es va agreujant de manera similar a quan experimentem que un dolor puntual (com una punxada) s’allarga més de l’esperat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

És en aquest moment quan el sofriment creix per la percepció d’indefensió. Quan sentim que no podem fer gaire per revertir una situació que ens amenaça i alhora hem de satisfer unes necessitats bàsiques és quan el sofriment creix afectant emocionalment i psicològicament la persona. Un context incert i difícil alimentat per una sensació de falta de recolzament per part de les administracions es converteix en el caldo de cultiu d’un malestar profund.

Des de la psicologia ens preocupa l’impacte de la situació pandèmica sobre l’estat anímic / emocional de la nostra societat. Ja s’ha comentat en algunes ocasions que les conseqüències psicològiques i emocionals del context actual no són poques en funció de l’edat, les característiques personals i les circumstàncies individuals / familiars de cada persona. L’ansietat, la tristesa, la irritabilitat, l’insomni, la desil·lusió, la desesperança i l’esgotament emocional són algunes de les moltes afectacions que es poden experimentat en una mesura o una altra.

Ja comencem a tenir dades de les conseqüències psicològiques fruit del primer confinament més enllà de les respostes emocionals adaptatives habituals. L’increment dels quadres d’ansietat, depressió i de consum de substàncies (alcohol) són algunes de les afectacions rellevants sobre la salut mental. La solitud i l’aïllament social ha fet estralls en col·lectius vulnerables, tant en avis com en persones amb necessitats especials, entre d’altres. La crisi de la Covid-19 ha incrementat el sentiment de fragilitat i vulnerabilitat, elevant la incertesa en graus màxims i fent-la més difícil de tolerar i manejar segons les circumstàncies de cada un.

Fruit de la situació, emergeix en moltes persones una passivitat més gran i desafecció que es veu accentuada per la falta d’activació pròpia de la interacció social entre amics i companys, que s’ha vist fortament minvada. Ens toca viure en una realitat alterada per l’evolució de la Covid-19 i condicionada per les diferents mesures que els governs impulsen per reduir la interacció social i la mobilitat. Accions que contribueixen a baixar els contagis però que no obstant generen noves circumstàncies que tenen i tindran els seus efectes en la salut mental d’una part de la població.

Recursos i energia

A mesura que avançava el mes d’agost, bona part de la població guanyava consciència de la situació que s’anava complicant i de l’amenaça dels nous possibles confinaments. No per més prevista i anticipada que fora, aquesta situació deixa de ser impactant i difícil de viure-la. Tots i cadascun de nosaltres activem els recursos que tenim per adaptar-nos a aquest context canviant i incert. Sabem que aquesta adaptació constant consumeix una quantitat important d’energia, que en aquests moments tampoc es pot veure alimentada per l’habitual interacció social que vivíem en contextos informals. Viure en aquest context pandèmic propicia que aflori un ventall d’emocions variat i no sempre fàcils d’identificar, tolerar i manejar.

Cal preservar les activitats i les interaccions socials, tot i que siguin telefòniques o per videoconferència, com a element promotor de salut

Ens convé tenir present la clara transitorietat de les mesures d’aquesta etapa i tenir el convenciment que podrem recuperar aviat una interacció social presencial més gran entre les persones del nostre entorn proper. Cal preservar les activitats i les interaccions socials (tot i que siguin telefòniques, per videoconferència, etc.) com a element essencial d’activació i promotor de salut. Tot i que també cal mantenir trobades presencials, seguint les mesures de prevenció, amb aquelles persones més significatives pel pes afectiu i emocional que suposen.

No hem de deixar que la distància necessària per a la prevenció de la Covid-19 ens faci sentir lluny dels que estimem. Sentir-nos a prop dels que estimem reforça el sentit de pertinença al grup / família i ens proporciona eines i recursos per afrontar les dificultats i aquells estressos que puguin aparèixer. Preservar hàbits, rutines i aficions, mantenir una certa activitat física, cuidar qui estimem, així com trobar sentit a les accions que fruit de l’excepcionalitat del moment ens toca dur a terme temporalment, contribueixen a estabilitzar emocionalment i a potenciar la nostra resiliència davant l’adversitat.

*Psicòleg. Degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL.