Viure en una normalitat alterada

Es va iniciar el confinament pensant que serien 15 dies, i han sigut tres mesos. Les conseqüències psicològiques i emocionals d’aquesta reclusió no són poques en funció de l’edat, les característiques personals i les circumstàncies individuals/familiars de cada ciutadà. L’ansietat, la tristesa, la irritabilitat, l’apatia, la desil·lusió, la desesperança i l’esgotament emocional són algunes de les moltes afectacions que podem haver experimentat en una mesura o una altra qualsevol de nosaltres durant el confinament (i en fases posteriors). L’ésser humà té una extraordinària capacitat adaptativa i l’hem pogut viure en primera persona davant aquesta situació difícil d’imaginar fa uns mesos. La crisi sanitària de la Covid-19 ha incrementat el sentiment de vulnerabilitat i ha generat un context de màxima incertesa a molts nivells que, previsiblement, tindrà els seus efectes en la salut mental d’una part important de la població.

Ara ens trobem amb la il·lusió i el desafiament de recuperar hàbits i accions que vam aturar fa uns mesos. Una de les conseqüències del confinament la trobem en la manera d’abordar personalment el desconfinament. A poc a poc anem comprovant que el retorn a una quotidianitat fora de casa resulta estrany per la barreja d’emocions i per la varietat de reaccions que veiem en els altres. No tothom afronta el desconfinament de la mateixa manera ni amb la mateixa percepció de seguretat i confiança. Les característiques individuals, la personalitat de cadascú, juguen un paper essencial a l’hora d’explicar l’heterogeneïtat de reaccions i maneres de viure’l. Des de pors extremes fins a desitjos exacerbats per sortir són algunes de les moltes reaccions. De la mateixa manera que l’ésser humà té una gran capacitat d’adaptació, també la té per minimitzar la incomoditat que genera el sofriment aliè. Això explica la tendència a recuperar ràpidament la normalitat viscuda abans del confinament i la necessitat de tornar al que coneixíem i ens feia sentir còmodes.

L’essencial del que som

Nombroses persones, entre elles autoritats polítiques, han utilitzat el concepte ‘nova normalitat’ per fer referència a la realitat que ens trobem després del confinament. Han tractat d’explicat la nova normalitat incorporant el fet de viure amb la distància física de seguretat (2 metres) com a eix de protecció mentre el virus continuï entre nosaltres. ¿L’anomenada nova normalitat pot ser normal sense proximitat física ni abraçades? ¿O seria preferible dir i explicar que ens toca viure un període de temps transitori conscients que alguns hàbits han de canviar a causa de l’alteració de la normalitat per les mesures de prevenció de la Covid-19? Entendre una normalitat (tot i que sigui nova) sense una proximitat física interpersonal resulta difícil, trist i fins i tot contradictori. No crec que ens ajudi gaire entendre el distanciament físic com una mesura de normalitat, més aviat ha de ser viscut com una mesura necessària de prevenció per viure transitòriament en una normalitat alterada per la Covid-19.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’ésser humà és un animal social, ha evolucionat al llarg de la història afrontant i superant nombroses pandèmies i sempre ha tornat a abraçar-se. El contacte físic, l’expressió de l’afecte, la carícia, la proximitat relacional ens han portat a ser com som i no ens convé atrevir-nos a plantejar una vida social normalitzada sense aquells aspectes que formen part de l’essencial del que som. Des de la proximitat s’ajuda, des de la proximitat es comprèn l’altre, des de la proximitat s’aprèn de l’altre... Ara hem après que amb una proximitat física poc protegida ens podem encomanar d’un virus desconegut fins fa pocs mesos.

Un nou aprenentatge associat a un nou repte majúscul; un repte sanitari, econòmic, però també social, psicològic/relacional i, sobretot, científic. Dic sobretot científic perquè serà gràcies a la capacitat de cooperació entre els milers de grups d’investigació d’arreu del món que s’aconseguirà un remei (vacuna o vacunes i/o tractaments) que permetrà deixar enrere una normalitat alterada temporalment pel virus per arribar a una normalitat millor on l’abraçada i la proximitat física tornin a ser protagonistes sense dubtes ni incomoditats. Mentre estiguem en aquesta normalitat alterada, haurem d’esforçar-nos per trobar la millor manera de continuar expressant, més que mai, el nostre afecte, estima i estima cap als altres. Sentir-nos acompanyats per qui estimem i apreciem ens ajuda a afrontar en millors condicions qualsevol repte que ens trobem.