La baralla de galls aliena a la pandèmia

Va començar sent un Govern de dos que van pactar més per necessitat que per convicció. Tampoc hi havia cap alternativa possible. Per després passar a ser un Govern de tres davant les freqüents discrepàncies entre els presidents Torra i Puigdemont. Això va augmentar quan ja va passar a ser un Govern de quatre. Puigdemont va voler passar per l’adreçador els seus antics companys del PDECat. D’un a un i desarmats, els va dir. I per a la seva sorpresa, aquests –farts ja d’humiliacions– no ho van acceptar i van acabar davant la justícia disputant-se la marca electoral.

La víctima d’aquesta topada va ser Àngels Chacón. Cessada després de l’acord entre Mas i Puigdemont a l’estiu que també es va carregar el conseller Buch, a qui Torra tenia entre cella i cella. A més de la consellera de Cultura. Podria semblar que aquests cessaments portarien més assossec al Govern, més cohesió. En absolut. Va entrar en escena el conseller Tremosa, substitut de la decapitada Chacón, com a elefant en una terrisseria. Abans de ser designat oficialment, ja va entrar donant plantofades sense solta ni volta al vicepresident Pere Aragonès, qui ja es perfilava com el substitut (tot i que devaluat en funcions i competències) de Torra.  Tremosa, des de la seva estrena, ha seguit al seu rotllo, desmarcant-se i llançant pulles a dojo. Un dia complimenta els restauradors (emprenyats amb raó) i l’altre els planta per una visita de cortesia a Amazon.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I tot això enmig de la gestió de la pitjor crisi esdevinguda aquest segle, sense parió. Bascos i gallecs van anar a les urnes aprofitant la finestra d’oportunitat del juliol. Torra estava desitjós, fins i tot abans, de convocar eleccions. Però no es va atrevir a desatendre el president Puigdemont, que feia els seus càlculs electorals i desitjava allargar la legislatura sine die. 

El resultat és un complex escenari pandèmic subjecte als vaivens d’una contesa electoral en potència. I això ho complica tot i fa que qualsevol error es magnifiqui malgrat unes xifres, per exemple de morts, que situen Catalunya com la zona de la Península que més ha aconseguit frenar la mortalitat.